La música, a casa
Tot i l'augment del nombre d'espectacles (un 15% més en un any) i l'èxit sense aturador dels grans festivals, set de cada deu catalans no van mai a cap concert
Els principals festivals pop han duplicat en quatre anys les xifres de públic
i d'oferta
Augmenta el nombre de concerts arreu del territori (11.924 el 2013, un 15% més que l'any anterior), però encara hi ha un 70% de catalans que asseguren que, en un any, no assisteix ni tan sols a un recital. És una de les dades més significatives de l'Anuari de la Música que, des del 2001, elabora i edita l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) conjuntament amb el Grup Enderrock, presentat ahir a Barcelona davant d'un sector que veu com l'IVA al 21% continua colpint-lo de valent i la Generalitat, per acabar-ho d'adobar, retalla en un 42% les seves ajudes a la música.
Tot i el 70% de catalans que no van a concerts, l'Anuari conclou que el nombre d'espectadors del 2013 –quasi 8 milions– és força major que l'any anterior, la qual cosa demostra que la gent que sol anar a concerts, ara hi va més sovint. L'augment d'oferta, a més, tampoc ha afavorit una facturació més alta, ja que les promotores del país, segons les dades de l'ARC, van recaptar l'any passat un 13% menys que el 2012 (i la meitat que fa cinc anys), amb la qual cosa aquella creença que la música en directe era la gran afavorida de la davallada en la venda de discos deixa ja de tenir validesa.
Els festivals resisteixen
Amb un augment del 16% de públic i l'aparició de nous esdeveniments multitudinaris (l'any passat, per exemple, van ser el de Pedralbes o l'Strenes de Girona, i enguany caldrà afegir-hi el Canet Rock), l'oferta de grans festivals de pop revalida el seu èxit, amb una assistència de poc més de 2 milions d'espectadors en les principals cites dels Països Catalans i unes xifres d'oferta i públic que en quatre anys s'han duplicat. La suspensió, aquest any, del Jiwapop (Montcada i Reixac) i el Trash 'n Ready (Poble Espanyol) fa plantejar fins a quin punt és sostenible tanta oferta.
El públic en sales, sobretot a comarques (que registren un 11% de creixement de mitjana), és força esperançador (tot i el descens del nombre de concerts), però la crisi en auditoris, sobretot municipals, no té pietat. Amb 261.577 espectadors menys que el 2012, en total, i una reducció de pressupostos que comporta la necessitat de reduir notablement el nombre d'espectacles, els auditoris viuen una situació delicada. La pèrdua d'un 67% d'espectadors a l'Atlàntida de Vic, d'un 57% al Teatre Auditori Sant Cugat i del 41% al de Granollers constitueix una dada colpidora.
Un nou estat per a la música
Un gruix important de l'Anuari de la Música 2014 –disponible en quioscos i llibreries, tant en format físic com digital– se centra en com s'hauria d'organitzar un mapa i una estratègia musical si calgués construir el país des de zero. Diferents agents del sector hi fiquen cullerada, i subratllen la necessitat de reduir el 21% d'IVA (una decisió del govern espanyol que, des de la seva posada en marxa, aviat farà dos anys, ha engrandit la ferida oberta de la indústria musical) o d'imposar un nou marc de relacions amb l'administració. Entre les mesures que s'exposen hi ha aplicar tributs específics, com ara el nou impost a operadores d'internet –l'anomenada “taxa ADSL”–, amb el qual la Generalitat espera recaptar 20,5 milions anuals i destinar-los a la indústria audiovisual. “En l'àmbit de l'ensenyament, cal reglar una formació tècnica musical, garantir la responsabilitat social corporativa de mitjans públics i privats envers la música, intervenir en els processos oberts als mercats professionals per avaluar la seva eficàcia i els objectius marcats, optimitzar la gestió d'equipaments culturals i, dins del mateix paquet de prioritats, elaborar una llei de mecenatge, amb incentius fiscals per al patrocini”, exposen Jordi Gratacòs, president de l'ARC, i Lluís Gendrau, president del Grup Enderrock, en les propostes musicals per a un nou estat que es recullen en l'editorial de l'Anuari.
Entre els temes que s'aborden hi ha també com s'hauria de difondre i exportar el talent català en un nou marc nacional, com caldria gestionar els drets dels autors catalans i com s'hauria d'aplicar la llei que estableix que un 25% de les cançons difoses en ràdio o televisió han de ser en català.
