Platja cosmopolita

L'aposta del Barcelona Beach Festival era ambiciosa però segura. Fer pujar a l'escenari tres dels DJ més importants del moment garantia una gran quantitat de públic i fer-ho a la platja, sota la marca Barcelona, no donava lloc a dubtes. Ho va dir el mateix David Guetta minuts després de començar la seva sessió: “Durant l'estiu punxo discos cada dia, però això d'avui és impressionant.”

Ja fa setmanes que els organitzadors estaven segurs que ho vendrien tot. La platja de la Pau va començar a omplir-se cap a les sis de la tarda però la gent es concentrava a l'entrada. Llaunes, ampolles i plàstics diversos es començaven a acumular, fruit del botellón de centenars de joves que buscaven el punt d'alcohol adequat per acabar de deixar-se anar enmig de la gentada. Saltirons, biquinis i banyadors, cubates, cervesa i ulleres de sol de colors. La beguda barata va retenir la gent fora del recinte fins a les deu, quan van començar les actuacions del productor musical català Juan Magan i el grup The Zombie Kids amb un espectacle de techno i revivals dels noranta com ara This is the rythm of the night i un aclamat Oh la la la.

La mitjanit va ser el punt d'inflexió esperat en què la platja es va omplir per escoltar els caps de cartell. “Venim a veure David Guetta i Avicii, estem visitant amics que viuen aquí”, explicaven dues amigues brasileres, ballant amb la seva bandera. El Barcelona Beach Festival va donar a conèixer la cara més cosmopolita de la ciutat, amb una desfilada de banderes d'arreu, de l'estelada a la ikurriña, també la d'Hondures, Austràlia, Suècia i els Estats Units.

Encara que el festival no ha fet una promoció forta a l'estranger i que coincidia amb el Tomorro·land de Bèlgica, molta gent va pagar per la proximitat i pel format d'estiu. “Ens agrada molt que sigui a la platja, poder escoltar els artistes i ballar descalços”, explicaven un grup d'asturians.

David Guetta va fer una entrada triomfal amb l'èxit Bad i un bon grapat d'efectes visuals d'estil art pop que feien les delícies dels seus fans. Va punxar una selecció dels temes de l'àlbum Nothing but the beat i una successió d'èxits que van fer saltar en massa les més de vint mil persones que, ara sí, ja eren a la platja. El segon plat fort de la nit va arribar gairebé a les dues amb un poderós Avicii i un espectacle de videoprojeccions que convidava el públic a pujar en una muntanya russa. Amb la seva coneguda gorra al revés i sense dir res, va repassar el seu àlbum True amb uns sonats Addicted to you i You make me. A les tres, en un ambient que ja ratllava els extrems, Steve Angello va aparèixer a l'escenari amb Children of the wild i un joc de fum i colors que va allargar un hora i mitja més.

Les condicions necessàries per fer un bon festival estaven cobertes: un perímetre acordonat, Mossos d'Esquadra, seguretat privada des de la sortida del metro fins a l'entrada del recinte del festival, vigilància marítima, dos punts de primers auxilis i un seguit de garanties perquè el festival no acabés amb cap desgràcia, com ha passat amb altres esdeveniments massius. Però el públic, que havia pagat entre 35 i 70 euros per l'entrada, tenia expectatives més elevades, sobretot perquè darrere el Barcelona Beach Festival hi havia Live Nation, una promotora de llarg recorregut en l'organització de gires i festivals que, contra tot pronòstic, dissabte es va veure sobrepassada.

Més d'una hora i mitja de rellotge per aconseguir bescanviar diners per tiquets i, sense previ avís, no hi havia altra manera d'adquirir menjar dins el festival, només fent de nou una cua que no parava de créixer. Com que el festival permetia entrar i sortir, molta gent tenia la intenció de sopar a preus més assequibles però, sorprenentment, sortir del festival era gairebé impossible.

El sofisticat sistema de validació d'entrades se'ls va girar en contra i les cues van esgotar la paciència del públic, tot i que van retenir la gent dins de les instal·lacions i potser aquest era l'objectiu. Cap a les quatre, es van exhaurir les ampolles d'aigua, gran error tenint en compte que és molt necessària després de beure alcohol. “La gent feia revenda de tiquets perquè no hi havia aigua i no volien perdre els diners”, explicava una de les assistents, Anna Ledesma, que va presentar una reclamació.

Les xarxes socials també van ser espai de queixa i alhora s'han convertit en un lloc de relació entre el públic, que, durant el festival, va anar penjant imatges, no només les famoses selfies, també vídeos enregistrats amb les petites càmeres Go Pro, que planaven sobre el públic. La festa va acabar amb la sortida del sol i un públic entregat a allò del sex, drugs and rock and roll, però en la versió 3.0.