Viatge de tardor a l'Olimp

Era el setembre de l'any 1972, Xavier Moret tenia vint anys i acabava de tornar de Suècia, on havia passat tot l'estiu de rentaplats en un hotel d'Estocolm i envasant cogombres en una granja. No va ser una experiència idíl·lica, però s'acostava almenys a alguna forma de llibertat que de retorn a Barcelona semblava quedar ofegada per la rutina i la confusió mental pròpia de l'edat, així que a finals d'aquell mateix mes Moret va tornar a carregar-se la motxilla a l'esquena decidit a trobar una cura fent autoestop fins a Grècia, el revers paradisíac d'aquella fredor nòrdica que acabava de deixar.

“Tot va ser perfecte en aquell primer viatge a Grècia”, rememora amb emoció avui, pensant en el seu caràcter iniciàtic, de descobriment de si mateix. Potser per això és l'únic lloc al qual, tot i haver voltat per tot el món, aquest viatger impenitent sempre torna “amb l'ànim de qui peregrina a una terra enyorada”. Llavors, Grècia era un país aclaparat per la dictadura militar; avui està sumit en una crisi econòmica sense precedents. Però ni l'any 1972 ni el 2010 no l'ha decebut mai: per més que s'hi palpi el malestar i la decadència, que cada cop hi hagi més tavernes i botigues històriques tancades i més captaires pel carrer, Grècia continua tenint alguna cosa per oferir que no es troba enlloc més: “l'origen de tot plegat”, ho resumeix Moret, l'arrel de la cultura d'Occident.

Per fer-ho present a aquesta Europa altiva i desmemoriada, per solidaritat i devoció al país del seu primer viatge de creixement, acaba de publicar Grècia, viatge de tardor, dins la col·lecció “Ulyssus” de Brau, on fa sis anys ja va aplegar el seu exitós Viatge per la Costa Brava. És una tardor real i figurada, la del viatger madur que torna a un paisatge de joventut fora de temporada, però n'ha acabat sortit un relat jovial que és com la suma de totes les vegades que al llarg de la vida ha visitat aquestes ruïnes i aquest mar. Moret és molt bon amfitrió fins i tot quan viatja, per això a les seves pàgines, des del Partenó a Creta o a la petita Ítaca, hi és convidat tothom: el sabater artesà del barri de Plaka que estima la poesia, al costat de l'escriptor Petros Màrkaris, que el guia pel centre d'Atenes; des de la vella hotelera de Delfos que li va ensenyar el significat de la paraula “kleisto” i com podia ser transformada en hospitalitat, fins a Phaidon Hadjiantoniou, que va descobrir-li el Mont Athos.