L'estrella, a Peralada

L'última vegada que Tamara Rojo va ballar a Peralada va ser ja fa 13 anys amb el Ballet de la Deutsche Oper Berlin. No és pas que el festival empordanès no l'hagi convidat durant tot aquest temps. Sí que ho ha fet, però les lesions de la ballarina, que arribava a l'estiu amb el cos fràgil i rendit, impedien que pogués brillar de nou en aquest escenari. Aquest any, però, tots els astres s'han conxorxat perquè Rojo reaparegui a Peralada, demà divendres i dissabte (tots dos dies, a les 22 h), justament per participar en una celebració molt especial, la dels 30 anys de l'embrió del festival, tan vinculat a la dansa i a una icona brutal, Nureyev, que hi va fer una actuació memorable.

Rojo torna una dècada i mitja després però ja no és ben bé la mateixa. Ha deixat de ser aquella eterna nena prodigiosa, tot i que el seu físic manté una dolçor i una frescor immaculades i el seus ulls continuen custodiant una melangia infinita. Rojo és ara tota una directora artística i ballarina principal de tot un ballet, l'English National, un dels més importants del Regne Unit i no cal dir que d'Europa, que la va fitxar fa dos anys amb l'esperança que aportés un nou influx artístic als clàssics.

L'English National Ballet, fundat als cinquanta, ha actuat a Catalunya, al Liceu, fa quatre anys, però aquest cap de setmana serà el primer cop que exhibirà el seu talent amb el lideratge
de Rojo. El setembre del 2015, també ho farà al
Liceu. Però els bons amants de la dansa no cal que s'esperin tant temps, i, per poc que puguin, cauran en la temptació d'anar a Peralada.

Rojo i la seva cort de ballarins –prop de 80, molt joves, unes feres, diu ella, “amb una energia diferent i inesgotable: d'octubre a gener fan 180 representacions; és gent que vol ballar de veritat”– proposen un programa doble. Demà, divendres, un clàssic que aquesta companyia, sense seu estable i especialitzada en les gires, domina amb els ulls clucs: Coppélia, de Léo Delibes, en una versió, inèdita a tot Espanya, que el coreògraf Ronald Hynd va crear fa 30 anys. Rojo –a la pell de Swanilda, un personatge amb mitja ànima de nina– remarca que la tradició es tracta amb molt respecte, però que el públic hi detectarà “un virtuosisme renovat”.

L'endemà, dissabte, la sessió serà tota una altra història. El muntatge pivotarà al voltant de l'homenatge de Peralada a Nureyev i, alhora, de la commemoració dels 100 anys de l'inici de la Primera Guerra Mundial. El ballet anglès té ben digerits dos programes específicament pensats per evocar tant la figura del millor ballarí de la història com el tràgic conflicte bèl·lic. En el cas de Nureyev, va ser un dels primers reptes de Rojo tot just assumir la direcció del conjunt. La gala es va celebrar la temporada passada a Londres en record dels 75 anys del naixement i els vint de la mort del famós ballarí.

Els títols que ballarà aquest segon dia la companyia anglesa –Rojo ho farà en un parell de nova creació: No man's land, de Liam Scarlett, i Dust, d'Akram Khan– han passat pel sedàs de la manera d'entendre la dansa clàssica que té la seva directora espanyola. Per explicar la feina que, per exemple, ha fet amb la producció d'El corsari, que obrirà la nit, Rojo parla de “disciplina artística” i d'“esperit de sacrifici”. “Tot el que passa a l'escenari ha de tenir un sentit. Jo no ho sé veure d'una altra manera”, subratlla.

Obsessionada amb el més mínim detall, creu que al ballet clàssic se li ha de fer una bona sacsejada per “treure-li la pols i la cosa rància”, però això ella no considera pas que sigui fer cap revolució, sinó, simplement, “ser molt més honest”. Treball i honestedat és el que exigeix als seus ballarins, amb els quals, diu, la relació és gairebé familiar, en el sentit que ho comparteixen tot. “És exactament el caràcter que vull que tinguin els meus espectacles”, promet.

A Peralada estan entusiasmats de rebre aquesta estrella internacional del ballet clàssic. I li han concedit la medalla d'honor del festival.