La generació Harry Potter
Els universitaris que van créixer amb la saga literària de J.K. Rowling reivindiquen el seu llegat més enllà del fenomen
Els ha format com a lectors i els ha iniciat en l'anglès, diu la professora Sara Martín (UAB)
“Per a la nostra generació Harry Potter i els atemptats de l'11-S són crucials; qui no ho entengui és que no ens entén.” Ho escriu un universitari canadenc de 23 anys, alumne de l'assignatura optativa que sobre la saga literària creada per J.K. Rowling va impartir el curs passat, com a experiència pionera, la professora Sara Martín, coordinadora del Grau d'Estudis Anglesos a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L'impacte de Harry Potter, un personatge de ficció que va esdevenir tot un fenomen fan a finals dels noranta i al llarg de la primera dècada del 2000 arran de l'èxit de les pel·lícules, es defineix sobretot per la seva influència generacional. Més enllà d'anàlisis sociològiques i de treballs de recerca que els batxillers catalans hagin pogut fer, Harry Potter ha tingut una influència en els hàbits culturals dels joves de vint anys. La professora Sara Martín Alegre destaca que els llibres, en total set volums –el primer va aparèixer el 1997, amb la primera traducció el 1999, i l'últim, el 2007– van contribuir de manera decisiva a fomentar el gust per la lectura en una edat crucial, la dels 10 als 12 anys. “Ha format part de la seva formació doblement”, explica Martín. “Primer en la lectura els ha aficionat a la fantasia i, segon, els ha donat paciència per llegir volums immensos.” Així, els joves lectors que van créixer pendents de la següent novel·la i que ara són universitaris o ja n'han sortit, mantenen la importància cabdal que ha tingut generacionalment la nissaga literària. A més de l'hàbit de lectura, la professora d'Estudis Culturals en Anglès destaca també que va ser la porta d'entrada a l'idioma. “La impaciència pel quart volum va fer que als 13 i 14 anys fessin l'esforç de no esperar-se a la traducció i, amb el diccionari, passar-se a l'anglès.”
El fet de convertir Harry Potter en matèria d'estudi universitari respon, per una banda, a reivindicar l'anàlisi, des d'un punt de vista crític, dels fenòmens literaris; matisa, però, que hi ha un límit i ho exemplifica amb la saga Crepúsculo, per a adolescents, o amb 50 ombres d'en Grey. En aquest sentit, la professora de la UAB recorda l'atac que el crític literari Harold Bloom va fer el novembre del 2000 a The Wall Street Journal desmereixent els lectors de J.K. Rowling. Bloom es preguntava en l'article si 35 milions de lectors a tot el món podien estar equivocats i arribava a la conclusió que sí. “Harold Bloom juga a ser molt esnob”, rebla la professora que va començar aquesta assignatura optativa com un “experiment”, que li ha permès abordar moltes temàtiques, des de la globalització o l'humor, “sense deixar d'analitzar-los literàriament”. I, en certa manera, també per contestar la visió elitista de Harold Bloom amb una primera lliçó de l'assignatura, tota una declaració d'intencions, en la qual es preguntava i ho traslladava als alumnes si la sèrie Harry Potter és literatura.
Una història de foscor
D'acord que no és Hamlet, però té substància. “Políticament és molt densa i més potent del que sembla”, apunta la professora de la UAB, que veu en Voldemort, el malvat de la història, actituds hitlerianes, ja que va “prenent parcel·les de poder cada cop més grans sense que el govern legítim faci res”. Què n'han après els universitaris en relació al poder? “La sèrie no és antisistema; el sistema s'ha de guanyar el respecte”, diu Sara Martín, i afegeix que els joves es mostren resistents a l'autoritat quan aquesta és arbitrària. En general “Harry Potter és una saga molt fosca; no és una història d'aventures d'un nen aprenent de mag en el sentit festiu de la paraula”. El pas de la infància a l'adolescència, la figura d'una heroïna –el personatge d'Hermione, gran lectora i alumna estudiosa– o el valor de l'amistat, però també la crítica que J.K. Ro·ling fa a un sistema educatiu que avorreix els joves, són alguns dels conceptes que els alumnes han analitzat a les classes. “N'hem parlat molt, però no des del plaer de fans, sinó que la meva feina ha estat ensenyar-los crítica”, destaca Sara Martín, i defineix la seva tasca com ajudar-los amb “eines acadèmiques i intel·lectuals” a expressar-se com a generació sobre temes que n'eren conscients però que mai no havien compartit en una aula amb alumnes de la Xina, Bulgària o els Estats Units amb experiències semblants.
La força per als nens dels anys vuitanta
La força sempre acompanyarà Luke Skywalker i amb ell tota una generació, la del baby boom dels anys setanta. Com a fenomen audiovisual de masses i un dels primers exponents de la seva capacitat d'influència, va ser un dels suggeriments dels alumnes de la professora Sara Martín Alegre (UAB) com a anàlisi crítica en el futur. Explica, però, que els universitaris han conegut la franquícia inicial de George Lucas a partir de la nova trilogia, la dels noranta.
La fantasia medieval en construcció
Sense l'èxit d'El senyor dels anells no hi hauria el fenomen televisiu de Juego de tronos, però tampoc sense el precedent de Harry Potter s'entendria el boom editorial de la saga que escriu George R. Martin. Els fans de la sèrie de l'HBO s'avancen a les temporades devorant els llibres, que s'han de traduir en temps rècord. Com a futurible anàlisi, per a la professora Sara Martín (UAB) Juego de tronos té excessives subtrames i personatges i “poc contingut”.
El reviscolament del gènere fantàstic
Per a molts lectors, l'obra de Tolkien –escrita entre el 1954 i el 1955– va ser la porta d'entrada al gènere fantàstic medieval i una lectura adolescent. A Catalunya, les novel·les es van traduir per primer cop entre el 1986 i el 1988, trenta anys després de la publicació original. Però ha estat l'adaptació al cinema de Peter Jackson (2001-2003), que també ha filmat El Hobbit (2012), origen de l'univers tolkià, la que ha revifat el gènere i ha popularitzat la trilogia.
