La lectora impenitent

A Carme Riera li van regalar ahir tres capsetes per engrandir la col·lecció que fa d'aquests objectes. La seva editora d'Edicions 62 i exalumna seva, Pilar Beltran, li va donar una capseta amb la portada de Te deix, amor, la mar com a penyora. L'escriptora i amiga des de fa 36 anys, Neus Aguado, li'n va regalar una amb la portada de De dins del darrer blau, mentre que una altra amiga, la cantant Marina Rossell, va triar-ne una amb la portada de l'últim llibre de l'autora, Temps d'innocència. Totes tres van participar en l'acte d'entrega a l'autora mallorquina del premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.

Amb la façana de la catedral de Barcelona com a fons, l'acte va esdevenir un homenatge afectuós a una escriptora que confessava moments abans de rebre el guardó que un premi a tota una carrera li provoca un cert vertigen: “És molt agradable rebre premis als quals no et presentes. Però això que sigui un guardó a tota la trajectòria vol dir que ja han passat molts anys, que sóc gran. És un premi agredolç en aquest sentit.” Riera va agrair el premi a la llarga llista d'entitats i gremis del sector editorial que col·laboren en l'organització de la Setmana i va assegurar que espera continuar “escrivint i fent llibres per al meu país i la meva llengua”. L'autora va tenir un record per a la recentment desapareguda Montserrat Abelló amb el seu vers: “És molt millor tenir braços que ales.”

A més de les esmentades, també van participar en l'acte la presidenta de la comissió organitzadora de la Setmana del Llibre en Català, Montse Ayats, que va recordar que quan Riera era petita llegia tant que el seu pare li va tancar amb clau la biblioteca. “Per això ella creu que potser seria bo prohibir la lectura perquè es llegís més”, hi va afegir. I és que Carme Riera es va convertir des d'aleshores en una lectora i una escriptora impenitent.

A més d'ensenyar literatura castellana a la UAB, Riera no para d'escriure. Ara prepara un assaig sobre l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, que va viure a les Illes i hi va deixar petjada. També li han encarregat una narració sobre la sireneta d'Andersen. “Però dono la veu a la sireneta”, va explicar.

Ella, acostumada a estendre ponts entre les Balears i Catalunya, i la literatura catalana i la castellana, veu, però, amb reticències el procés sobiranista: “Construir una utopia és bo, però quan hi ha quixotisme em fa por. En el procés es necessita més temps i més diàleg. Des de la ràbia no construirem res, encara que sigui cert que des d'Espanya no s'entén Catalunya.”