La festa dels Bertrana ret tribut avui a Modest Prats
El premi de novel·la manté la participació tot i la dràstica baixada de dotació de l'any passat, però cau a la meitat en poesia i assaig
En 46 edicions, el principal guardó ha estat desert set vegades
La festa dels Premis Literaris de Girona, que se celebra aquest vespre (20 h) a l'Auditori de Girona, homenatjarà el filòleg Modest Prats, que va morir el 29 de març passat. Prats va ser un dels principals impulsors de la creació del Bertrana l'any 1968, com a resposta ciutadana a la convocatòria del premi Inmortal Geronal –un ròssec del tardofranquisme–, i va formar part del jurat des de les primeres edicions. Aquesta nit serà evocada la seva implicació en la fundació dels premis just abans de la lectura del veredicte dels jurats en les diferents categories: el 47è Prudenci Bertrana de novel·la, dotat amb 30.000 euros i al qual aspiren 32 obres; el 37è Miquel de Palol de poesia, amb una dotació de 2.400 euros i amb 11 poemaris a concurs; el 35è Carles Rahola d'assaig, amb 6.000 euros de premi i 7 treballs presentats, i el 29è Ramon Muntaner de narrativa juvenil, amb 6.000 euros i 8 originals, a banda del 13è Lletra per a webs sobre literatura catalana (1.200 euros) i el Cerverí per a lletres de cançó, que es decideix per votació popular.
Tenia raó Esteve Vilanova, president de la Fundació Bertrana, quan l'any passat augurava que la dràstica reducció en la dotació del premi de novel·la, que va passar dels 42.000 euros als 30.000, no necessàriament desanimaria els escriptors: la primera edició sota aquella mesura de crisi va ser una de les més concorregudes, amb 134 obres repartides entre les diferents categories, 36 de les quals, al Bertrana de novel·la, una xifra fins i tot superior a la dels temps de vaques grasses. La guanyadora va ser l'editora de La Galera, Iolanda Batallé, per Faré tot el que tu vulguis. La tònica s'ha mantingut aquest any, amb 32 novel·les presentades, però hi ha hagut en canvi una considerable disminució en el nombre d'originals rebuts en les altres categories fins a deixar globalment la participació en l'índex més baix dels últims anys: 57 treballs enfront del centenar llarg que hi solien concórrer.
Els que han notat més la baixada són el Palol de poesia i el Rahola d'assaig , que redueixen la participació a menys de la meitat respecte al 2013 a pesar de ser els únics premis del cartell dels quals es va respectar la retribució econòmica, ja prou ajustada. En canvi, la dotació del Muntaner, que l'any passat també va ser corregida a la baixa, en passar de 7.500 euros a 6.000, no ha tingut efectes dissuasius, i només s'hi ha presentat una obra menys que el 2013.
En els 46 anys d'història del premi, el Bertrana de novel·la només ha estat declarat desert set vegades; l'última, el 2007, pel seu quarantè aniversari, i tres d'elles, en només quatre edicions, entre 1985 i 1988. El més sorollós, però, va ser el desert del 2004, quan coincidint amb l'entrada de Columna en el patrocini dels premis, el jurat va argumentar la seva decisió en el desig de “fer un favor a la literatura”. Entre 1992 i 1996 es va provar la fórmula de premiar obres ja publicades, distingint entre un Bertrana del jurat i un altre de votació popular. Com a curiositat, només dos autors han guanyat el premi dos cops: Baltasar Porcel i Jaume Cabré, i en 46 edicions ha recaigut en nou dones, la majoria (5), concentrades els últims deu anys.