Swab s'enforteix

Swab va néixer l'any 2006 per l'obsessió d'un arquitecte i col·leccionista, Joaquín Díez-Cascón, que no entenia com podia ser que la seva ciutat, Barcelona –Barcelona!–, no tingués cap fira d'art. Els inicis van ser prudents i modestos, amb una primera edició al Museu Marítim, però de seguida es va veure que allò no seria l'aventura fugaç d'un arrauxat. La clau de l'èxit? Probablement, no voler competir ni amb Arco ni amb cap dels grans esdeveniments del món. Sense la supèrbia d'aquestes fires. Amb una actitud senzilla per apropar l'art a molta més gent –l'any passat, més de 15.000. Aliada amb l'energia de l'art contemporani més emergent, Swab ha aconseguit forjar un projecte dinàmic i amb una personalitat que l'ha fet forta. I en la seva setena edició, a punt de començar, més que mai.

El Pavelló Italià de Fira de Barcelona, davant de la Font Màgica de Montjuïc, tornarà a ser el fortí de Swab a partir de dijous –per al públic, a partir de divendres– i fins diumenge. Serà la segona edició que se celebra a la tardor, i no a la primavera, i còmplice encara de més galeries, una seixantena, de les quals quinze són catalanes. Galeries que parlen idiomes de tot el món, ja que procedeixen de vint països, i que defensaran l'obra de més de 160 artistes. Fidel al seu esperit renovador, la meitat dels estands tindran nous ocupants i, per tant, material ben fresc. “Si el que pretenem és sorprendre, no tindria massa sentit que repetissin les mateixes galeries. Ens agrada forçar els canvis”, diu Díez-Cascón.

Sorprendre i seduir els col·leccionistes amb un art jove que trepitja fort. L'excepció són els noms consagrats –David LaChapelle és, segurament, el més potent en la nòmina d'aquest any. Aquesta és la raó de ser de Swab: promoure el nou talent. I el col·leccionisme se l'ha cregut. “Aquest any és el primer que hem tingut problemes per atendre totes les peticions de col·leccionistes que volen venir”, assegura Díez-Cascón. Swab n'acostumava a convocar una seixantena –els paga l'hotel–, però ara la xifra pujarà a 70. I als organitzadors els consta que n'hi haurà 30 més que visitaran la fira per lliure. Tenen orígens diversos. També català: “No sé perquè hi ha aquesta mala fama que aquí no compra art ningú. No és veritat.” A Swab, es compra. “Els que no ho fan desapareixen immediatament de la nostra llista de convidats.”

L'any passat, un 75% de les galeries va vendre obra. “Això és el que més ens reconforta. Nosaltres no volem fer negoci, el que pretenem és ajudar al sector”, insisteix Díez-Cascón. Per això, un dels programes que més feliç el fa és el que dóna un cop de mà a les galeries de més recent creació, tres de les quals són de Barcelona: Alejandro Gallery, Cyan Gallery i La Galeria Encantada.

Els guardons s'han incrementat. El Premi Fundació Lluís Coromina al Millor Artista Català i el Premi DKV Seguros al Millor Artista Espanyol s'han convocat per primera vegada. El pressupost de la fira no reflecteix pas aquest creixement de continguts: arriba als 210.000 euros –70.000 els aporten la Generalitat i l'Ajuntament–, molt inferior al de l'edició passada, que va vorejar els 300.000.

Swab és un mercat, sí, però també aspira a ser un espai de reflexió. Swab Thinks és una proposta inèdita organitzada pel Programa d'Estudis Independents (PEI) del Macba que consistirà en una sèrie de conferències, debats i taules rodones. Intentarà desbrossar el camí cap a on va l'art. En aquest camí hi vol ser Swab.