Desconstruint Gaudí

Les facetes d'Antoni Gaudí i la seva obra són infinites, i això es demostra per la quantitat d'experts que treballen sobre el creador arreu del món. Alguns d'aquests investigadors són a Barcelona aquesta setmana per participar en el primer congrés internacional sobre l'arquitecte que té lloc a la capital catalana, que ahir es va inaugurar a la seu històrica de la Universitat de Barcelona. En aquesta primera jornada es van encabir reflexions gaudinianes tan diverses com ara la relació que podrien tenir les ubicacions dels edificis de Gaudí (Jan Molema), la importància de la litúrgia en l'obra gaudiniana (Arnau Puig) i com es pot estudiar el procés creatiu de Gaudí des de la cuina, per part de Ferran Adrià.

La diversitat de propostes (40 ponències i 40 comunicacions) serà present fins divendres al congrés, organitzat entre la UB i The Gaudí Research Institute i que ja acumula 350 inscrits. La idea és que el congrés es repeteixi biennalment fins al 2026, any del centenari de la mort de l'arquitecte i la data prevista d'acabament de les obres de la Sagrada Família. Cada any s'estudiarà de manera especial una obra emblemàtica del geni i aquest any serà la cripta de la Colònia Güell l'obra triada, mentre que el 2016 la torre Bellesguard protagonitzarà una part del congrés. Els congressistes visitaran demà la Colònia Güell.

Precisament serà a la Colònia Güell on s'ubicarà en un futur la nova Càtedra Gaudí, que acaba de crear la UB, segons ha anunciat Lourdes Cirlot, vicerectora de relacions institucionals i de cultura de la universitat. La càtedra disposarà de 30.000 euros a l'any durant quatre anys, que aportaran patrocinadors privats.

La Universitat Politècnica de Catalunya ja té una Càtedra Gaudí, més basada en estudis arquitectònics, perquè és on pertany l'escola d'arquitectura. “El nostre objectiu, en canvi, és potenciar la realització de tesis doctorals sobre Gaudí –explica Lourdes Cirlot–. Com que a la UB tenim moltes facultats, les aproximacions poden venir des de camps molt diversos, com per exemple totes les d'humanitats.”

En la inauguració d'ahir estava prevista la presència de l'arquitecte Arata Isozaki, autor del Palau Sant Jordi i declarat admirador de Gaudí, però a causa de la recent mort de la seva esposa, l'escultora Aiko Miyawaki, no hi va poder ser present. Sí que hi van assistir, però, la historiadora americana Christiane Crasemann, que amb el seu marit, George R. Collins, va introduir els estudis sobre Gaudí als EUA; Jan Molema, de la Universitat de Delft, que impulsa una Sagrada Família de gel a Finlàndia, i el japonès Tokutoshi Torii, autor de diversos llibres sobre Gaudí al seu país.

El filòsof Arnau Puig, membre de Dau al Set i col·laborador d'El Punt Avui, va fer una apassionada dissertació sobre Gaudí en què va remarcar que l'arquitecte solia treballar seguint “el sistema formal de la litúrgia de l'església catòlica, apostòlica i romana”. Segons Puig, en Gaudí, “un arquitecte innat, les formes són en funció de la funció”. De fet, seguint aquesta premissa, es pot dir que “la decoració en Gaudí no existeix”, perquè tot, fins al més mínim detall, compleix una funció específica.

Una de les intervencions més innovadores de la tarda d'ahir va ser la del mexicà Alejandro Aguiler González, que va demostrar la influència d'Antoni Gaudí en dos arquitectes que han treballat a Mèxic: Carlos Mijares i Félix Candela.

El punt final a la jornada inaugural del congrés el va posar el cuiner Ferran Adrià, acompanyat pel seu col·laborador Eugeni de Diego, que precisament porta el restaurant de la Pedrera. Adrià, que va confessar que Gaudí és el creador que més admira del món, va explicar la seva investigació actual sobre com es produeixen els processos creatius de les diverses disciplines artístiques.