L'altra cara de l'islam
S'estrena a Temporada Alta ‘Confidències a Al·là', una comèdia dura que convida a tenir una visió de l'islamisme diferent de la que ofereix la veu hegemònica occidental
‘Confidències
a Al·là' és una obra feta sense pudor, amb la voluntat de les actrius de ser contundents
La directora Magda Puyo, amb les actrius Mireia Trias i Judit Farrés, ha fet una lectura molt personal de la novel·la Confidències a Al·là, una ficció desacomplexada, escrita per Saphia Azzeddine, que parla de la submissió de les dones a l'islam. La peça s'estrena aquest dissabte a La Planeta, dins del Temporada Alta, i farà estada a l'Atrium de l'Eixample barceloní a partir de dimecres vinent.
Hi ha una consideració pitjor que ser miserable: ser dona i miserable. La protagonista de la novel·la és una pastora berber que, mentre es prostitueix, confia els seus pensaments a Déu.
Tot i que l'obra està ambientada en el món musulmà, la coproducció de l'Atrium l'ha traslladat a Occident: l'han representat a partir de les escenes que més els removien el cos. De duresa implacable, acaba desplaçant-se a l'humor perquè “necessites el contrapunt per suportar algunes escenes humiliants”, admet Puyo.
En realitat, l'autora reivindica des del seu personatge la llibertat individual, l'educació. Un element que coincideix amb el del muntatge estrenat en el Grec passat Nadia. Són mirades oposades però sí que revelen que hi ha altres veus diferents de la que es coneix hegemònicament de la cultura islàmica a Occident. Confidències a Al·là, com Nadia, critica el reduccionisme, l'adoctrinament, tant d'Orient com d'Occident. Reivindica la necessitat de donar veu a l'oposició invisible dins de les societats islàmiques.
Les dues actrius es desdoblen en un personatge provant d'explotar des del gest poètic, la paraula, el món sonor i, sobretot, l'emoció. Una peça feta sense el pudor i amb el convenciment de ser contundents.