Intriga i corrupció al Planeta

El premi Planeta gira full i, deixant enrere la novel·la històrica i “de sentiments”, reivindica amb força el gènere negre. La novel·la guanyadora, Milena y el fémur más bello del mundo, del periodista i escriptor mexicà Jorge Zepeda Patterson, és un thriller policíac i polític, mentre que la finalista, Mi color favorito es verte, de l'escriptora Pilar Eyre, és una intriga detectivesca amb grans dosis d'humor.

Presentada sota el títol de Los crímenes del cromosoma XY i el pseudònim Eduardo Nevado, la novel·la s'endinsa en les màfies ucraïneses a Marbella i en la guerra que enfronta els independentistes ucraïnesos i els prorussos. Tot plegat amb un estil “anglosaxó”, tal com va explicar el portaveu del jurat, Juan Eslava Galán, el dia de la presentació dels finalistes. Jorge Zepeda Patterson, que va rebre els 601.000 euros amb què està dotat el guardó del Grup Planeta, tracta en aquesta novel·la del tràfic de persones i de les dones dels països de l'est que s'hi queden atrapades. Segons el resum argumental avançat per l'editorial, la novel·la gira al voltant d'“un grup antic de companys de col·legi, que en l'actualitat ocupen importants llocs en diversos àmbits de la societat, que salven la vida d'una prostituta croata víctima d'una xarxa dedicada al tràfic de persones”.

Jorge Zepeda Patterson (Mazatlán, Sinaloa, 1952) és un periodista molt popular al seu país, Mèxic. Amb un gran recorregut com a periodista d'investigació, actualment és director de la revista digital sinembargo.mx , i col·laborador del diari El Universal. Economista llicenciat a la Universitat de Guadalajara, Zepeda Patterson es va formar al diari El País, a Madrid, i després va tornar a Guadalajara, on va fundar i dirigir el diari Siglo 21 (1991-1997), i posteriorment el diari Público, fins al 1999. Després es va traslladar a la Ciutat de Mèxic per assumir el càrrec de subdirector d'El Universal, fins al 2001. Del 2008 al 2010 va ser director editorial d'aquest mateix rotatiu. Amb tot, va desenvolupar tota una sèrie de projectes periodístics, com ara la direcció del programa televisiu Código, producció d'El Universal TV i Proyecto 40.

Com a escriptor ha publicat vuit títols, el darrer dels quals Los Corruptores (Destino, 2013). Aquesta novel·la va ser molt polèmica a Mèxic pel seu to de denúncia, i es presentava com “allò que ningú et va explicar de Mèxic”, apuntant amb el dit clarament a la corrupció política. En aquest sentit, Patterson explica en una entrevista promocional del llibre que veu la novel·la “com una forma addicional d'aproximació a la realitat complexa que succeeix entre bambolines amagada a l'opinió del públic”. En la novel·la guanyadora –segons informa el mateix guanyador en un tweet– reprèn alguns dels personatges que ja apareixien en Los corruptores, concretament el grup d'amics Los Azules, integrat per Tomás (l'investigador), Mario (professor), Amelia (activista ficada en política) i Jaime (poderós instrument dels serveis secrets), així com el to de denúncia davant les corrupteles dels polítics. L'estructura és la mateixa que en Los Corruptores, a partir de la troballa d'un cadàver es desenvolupa una investigació policial que tocarà el voraviu als que estan en el poder.

Pel que fa a l'obra finalista, que es va presentar amb el títol de Se llamaba Sébastien i el pseudònim Coral Teide, uneix la intriga detectivesca amb una història d'amor tardoral. La protagonista és una senyora de 59 anys “supervivent del naufragi de la Gauche Divine barcelonina”, segons Eslava Galán, i escriptora d'èxit. Doncs bé, resulta que s'enamora bojament d'un francès que coneix durant les vacances. La història d'amor, però, aviat s'acaba i l'escriptora pateix una decepció amorosa, que ella mateixa relata amb una gran dosi d'humor. El final promet ser sorprenent.

La periodista i escriptora barcelonina Pilar Eyre (Barcelona, 1951), que va merèixer els 150.250 euros amb què està dotada l'obra finalista, va estudiar filosofia i lletres i ciències de la informació. Autora prolífica, ha publicat diverses biografies com ara Franco confidencial (Destino, 2013), La soledad de la reina: Sofía una vida (2012) i Pasión imperial (2010), sobre Eugenia de Montijo. També ha publicat diversos assajos, entre els quals La reina de la casa (2012), sobre la dona, o bé Ricas, famosas y abandonadas (2008) i les novel·les Todo empezó en el Marbella Club i Callejón del olvido.

És molt popular com a comentarista de crònica social en diversos programes televisius (La Palmera i La noria, amb Jordi González; La máquina de la verdad, amb Julián Lago; Hormigas blancas, amb Jorge Javier Vázquez, i ¡Qué tiempo tan feliz!, amb María Teresa Campos). D'altra banda, també ha col·laborat en premsa escrita a diversos diaris com ara La Vanguardia, El Periódico de Cataluña i El Mundo.