Mirada íntima al 1714

Hi ha una escena que defineix molt bé la pel·lícula Born: el ric adroguer Vicenç Duran fa una classe de ball amb la seva dona i, mentre sona la música barroca i la professora els dóna instruccions i els reclama atenció, ell no para de xiuxiuejar sobre assumptes econòmics de gran rellevància. Si el cinema d'època acostuma a mostrar balls fastuosos, genis brillants o relats èpics protagonitzats per grans herois, Born, que arriba als cinemes el 21 de novembre, apunta l'objectiu de la càmera cap a la lliçó de ball, cap a la intimitat d'uns personatges que van existir realment a la Barcelona del 1700.

“Després de rodar A través del Carmel –explica Claudio Zulian en una entrevista a El Punt Avui–, vaig tenir la intuïció de fer el mateix, però en una mena de viatge en el temps. En tots els meus treballs, d'alguna manera he intentat captar l'esperit del temps amb tot allò que queda fora del frame, de la fotografia, i Born incideix en el mateix. Cal completar aquesta imatge amb la part de la vida íntima de les persones que no sortia mai als llibres, als quadres...” I afegeix: “És una pel·lícula sobre la intimitat. La diferència entre el documental i la ficció és que amb la ficció arribes més a la intimitat, al sexe, l'amor, la mort... El documental tracta dels llocs on poder estar tots i on podem parlar.”

Claudio Zulian, doncs, torna a travessar amb la seva càmera els espais domèstics, els interiors de les cases, i registra allò que hi passa. Però no hi busca res banal, vol captar l'esperit del temps. “L'origen de la nostra societat moderna capitalista, de la nostra manera de viure, és allà. El 35% dels habitants de Barcelona eren criats, hi havia unes diferències socials molt marcades, com a la resta d'Europa. Són coses que hem de recordar per entendre on estem i saber quines són les estratègies del poder, no només polític. És una pel·lícula d'actualitat en un moment com aquest, en què està en crisi el model de civilització.”

El títol Born té un doble sentit, segons indica el director: el barri arrasat per l'exèrcit de Felip V i el verb néixer en anglès. “És una pel·lícula sobre el naixement de la nostra societat, un moment en què ens allunyem de l'Església i del rei i tot es comença a mesurar amb els diners, l'economia comença a regir el món. La guerra de Successió va ser la primera guerra mundial, i fins i tot hi ha qui diu que va ser l'inici de la globalització.”

Els protagonistes són personatges que van existir realment. La pel·lícula està “lliurement inspirada” en el llibre de l'historiador Albert Garcia Espuche La ciutat del Born, en què apareixen Bonaventura (interpretat per Marc Martínez), Vicenç Duran (Josep Julien) i Marianna (Vicky Luengo), que vivien al desaparegut barri del Bornet. “Hi ha personatges de qui tenim més notícies, i són una representació del que sabem, i d'altres són més una hipòtesi de com podrien haver estat, sobretot les dones, com la Marianna. Perquè ens hem basat en documents oficials, de jutjats, notaries..., i les dones estaven gairebé excloses de l'espai públic. En aquest cas hem reconstruït la història a partir de cartes i de literatura de l'època. Quan he pogut ser fidel, ho he estat molt.”

Si Born s'allunya del cinema d'època més conegut (Amadeus, Les amistats perilloses, La reina Margot...) pel que fa a la història i els protagonistes, Claudio Zulian estableix una altra diferència en la fotografia: “He buscat una llum natural, fins i tot als interiors, aprofitant la tecnologia digital que permet filmar amb poca llum. La llum entrava per les finestres, i això és una particularitat d'aquesta pel·lícula: és una llum mediterrània, molt diferent de la llum que estem acostumats a veure en les pel·lícules d'època, molt més tamisada, perquè provenen d'Anglaterra, França...”

El web d'El Punt Avui ofereix al llarg del dia d'avui el tràiler en exclusiva de Born, el primer dels projectes audiovisuals relacionats amb el Tricentenari que s'estrena als cinemes. Sens dubte després tindrà recorregut per festivals, però s'ha volgut estrenar a Catalunya dins del 2014.