L'art total d'El Lissitzky

El 1924, Lazar Màrkovitx Lissitzky (1890-1941), conegut com El Lissitzky, va tenir una idea radical: construir a Moscou un gratacel horitzontal per desafiar el model d'arquitectura americana. Utòpic? Gens! Tot i que no disposava dels recursos ni de la tecnologia per fer-lo, el projecte era totalment factible. Però no el va realitzar. Ni aquest ni cap altre dels molts que va concebre aquesta figura clau de les avantguardes russes, des de les quals, a més, va establir enllaç amb les avantguardes europees. “La seva gran ambició i la seva gran frustració va ser l'arquitectura”, subratlla Oliva María Rubio, la comissària de l'exposició que ahir va inaugurar la Pedrera, El Lissitzky. L'experiència de la totalitat (fins al 18 de gener), catorze anys després que el Macba dediqués una exposició inoblidable al mateix artista.

La mostra, integrada per 138 peces procedents d'una quinzena d'institucions, defensa tota la trajectòria d'El Lissitzky, des de les seves primeres il·lustracions de llibres per a infants en jiddisch, just després de la caiguda de l'imperi tsarista. El Lissitzky era jueu i va veure en la Revolució d'Octubre de 1917 una oportunitat per promocionar la seva cultura, tan assetjada fins llavors. En va pressentir moltes altres, de possibilitats diferents, en la insurrecció dels bolxevics, i sempre amb una mateixa obsessió: la recerca d'un art nou per a un home nou.

Per El Lissitzky, la raó de ser de l'art era la seva utilitat social. L'art com un instrument per formar ciutadans més creatius i responsables. Amb aquest neguit va gestar la sèrie de quadres abstractes Proun, en els quals repartia el protagonisme entre la pintura, el disseny i l'arquitectura. Unes peces, essencials per a la Bauhaus de l'Alemanya de Weimar, que van fixar els fonaments de tot el seu treball posterior. El sentit d'un art integrat, sense jerarquies de disciplines, el va portar a plantejar exposicions que presentaven les obres d'una manera poc convencional, amb el repte que el visitant no fos un ser passiu. El públic s'ha de moure i ha de mirar les obres “des de tots els angles”, etzibava. L'art com una experiència per ser viscuda, vet aquí la modernitat del seu llegat.

Quan es va adonar que la gent no s'interessava per la pintura, va fer al salt a la fotografia, que va abordar des d'una perspectiva totalment experimental. I sempre va sentir un amor incondicional pels llibres, amb uns dissenys visionaris. “El llibre és el monument del futur. S'adreça a les persones i no està plantat en un lloc com una catedral esperant que la gent s'hi acosti”, deia. Sempre primer les persones.

Els últims deu anys de la seva vida, els va dedicar apassionadament a feines de propaganda per a l'Estat soviètic. Un període amb certes ombres que sovint s'ha passat per alt per no discutir el geni del personatge. Mentre Stalin promovia les grans purgues, El Lissitzky dissenyava la seva principal revista de projecció exterior, en la qual es difonia una imatge èpica de l'URSS. “No consta que tinguessin cap relació personal. Més que un afavorit de Stalin, jo penso que va ser un supervivent en un món duríssim”, opina la comissària. Quan El Lissitzky va morir, després d'una pila d'anys malalt de tuberculosi, la seva dona i el seu fill van ser deportats a Sibèria.