“No te rajes, Catalunya!”

“Heu perdut miserablement el temps aquests trenta anys intentant fer pedagogia: els espanyols no ho entendran mai”, va dir ahir José María Murià a la recta final de la presentació del seu llibre Per què en sóc? (Pagès Editors), que va tenir lloc al saló de descans del Teatre Municipal de Girona. L'autor, que compartia taula amb l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i dos bons amics, Salomó Marquès i Josep-Lluís Carod-Rovira, acabava d'explicar que uns 50.000 republicans van anar exiliats a Mèxic i que, d'aquests, uns 10.000 eren catalans, inclosos els seus pares, Josep Maria Murià i Anna Rouret. “A Mèxic, la tensió entre catalans i espanyols exiliats es produïa igualment, fins i tot tractant-se de republicans espanyols que hipotèticament defensaven idees de democràcia, llibertat i respecte, però utilitzaven els mateixos arguments respecte a Catalunya que els franquistes d'avui dia.” Per això, diu Murià que no cal esforçar-se fent pedagogia. I amb aquest convenciment i la mateixa emoció que l'11 de setembre passat el va fer plorar sol a la seva residència mexicana mentre veia per la tele les imatges aèries de la V de la Diada –“A les 11 del matí, perquè a Mèxic les coses importants de Catalunya passen abans”, va dir amb el seu humor d'ultramar–, Murià va tancar la presentació amb un crit que expressa perfectament la seva dualitat identitària, com a mexicà i català: “No te rajes, Catalunya!”.

“El mexicà José María Murià parla pla i català”, havia dit d'ell just abans Josep-Lluís Carod-Rovira, que va fer una profunda, detallada i també divertida glossa de l'autor i del llibre, en el qual ell també té un paper destacat. Murià va traduir el seu llibre 2014 “al meu espanyol, a partir del català riquíssim que fa servir”, com ja havia traduït prèviament els contes de tema mexicà de Pere Calders, amb motiu de Fira del Llibre de Guadalajara 2004, que va tenir com a convidada la cultura catalana. Carod es va referir a Murià no només com un historiador i un intel·lectual d'alt nivell, sinó també com “un home d'acció i de compromís”, que no ha dubtat mai a defensar els seus ideals, fins i tot davant del “paternalisme postcolonialista” dels representants espanyols en l'organització del cinquè centenari de la descoberta i conquesta d'Amèrica.

Com va dir Murià, en el llibre intenta contestar la pregunta que el titula, Per què en sóc?, per què se sent mexicà i català alhora, una pregunta de la qual diu que ja està una mica fart que la hi facin, i al final creu que la millor resposta és la que va donar Joan Fuster quan la revista Cambio 16 li va preguntar capciosament per què escrivia en català, i ell va respondre: “Perquè em dóna la gana.” Així se sent Murià en termes d'identitat, mexicà i català perquè vol, aspirant a ser “el més catalanista dels mexicans” o, com el va definir Carod, “mexicà de Catalunya”. I va afegir: “En realitat, Murià demostra que la qüestió identitària és molt senzilla: tothom és el que vol ser.”

També va dir Carod que aquest és “un llibre oportú –no oportunista, com n'hi ha d'altres– en els moments que estem vivint”, escrit per algú que dóna suport al procés d'independència a una distància de 10.000 quilòmetres, i això encara “té més mèrit”. “Crec que l'amic Murià treballa doble per Catalunya, perquè treballa per dos, per ell i pel seu pare, que no podrà viure el dia de la independència de Catalunya. Ell sí que aspira a viure'l, millor demà que no pas demà passat.”