cultura

Frank Gehry: “El 98% dels edificis que es fan són pura merda”

El Premi Príncep d'Astúries de les Arts 2014 considera que en el camp de l'arquitectura molt poques persones fan “alguna cosa rellevant”

L'arquitecte nord-americà fa un gest ofensiu a un periodista al principi de la seva roda de premsa a Oviedo

L'arquitecte Frank Gehry ha assegurat aquest dijous que “el 98 dels edificis” que es fan al món “són pura merda”. Gehry ho ha dit durant una roda de premsa a Oviedo, on demà rebrà el Premi Príncep d'Astúries de les Arts 2014 de mans del rei Felip VI per la seva obra “virtuosa i innovadora”.

L'arquitecte canadenc establert als Estats Units ha arribat a la capital asturiana minuts abans i ha advertit als presentes que estava “cansat” després del viatge. I com a resposta a la primera pregunta ha fet un mal gest amb la mà al periodista, que li ha demanat què en pensava de les referències a la seva obra com a “arquitectura de l'espectacles”.

Alguns minuts i diverses preguntes més tard, el guardonat ha demanat disculpes al periodista per la seva actitud, que ha atribuït a l'atordiment del viatge. “M'ha agafat descol·locat i he tingut aquesta reacció”, ha argumentat.

Poc abans, en una resposta anterior, ha afirmat que “en el món en el qual vivim el 98 per cent dels edificis que es fan són pura merda”. “Són maleïts edificis sense sensació, ni sentit del disseny, ni respecte per la humanitat, ni judici, ni res de res”, ha reblat.

I és que al seu parer, hi ha molt poca gent que sigui capaç de fer alguna cosa especial en aquest camp. No obstant això, ha matisat que “de tant en tant” hi ha “una petita quantitat de persones que fan alguna cosa realment rellevant”.

Gehry s'ha mostrat més a gust quan li han preguntat sobre una de les seves obres més emblemàtiques, el Museu Guggenheim de Bilbao i la seva repercussió en la transformació de la ciutat.

“A Bilbao vaig experimentar una sensació fantàstica amb la ciutat”, ha comentat. Segons ell, el Guggenheim va canviar una “ciutat trista”, amb una indústria de l'acer i un port en declivi, per una altra en la que els veïns se senten orgullosos. A més, ha subratllat que tot això es va aconseguir amb un pressupost “molt modest [80 milions d'euros] que no va ser excessiu ni pompós” i que ha originat uns beneficis espectaculars.

“No sabia que era possible, però la història de Bilbao mostra que els edificis poden marcar la diferència”, ha dit. Gehry també ha posat com a exemple contemporani l'Òpera de Sydney o, en l'antiguitat, el Partenó d'Atenes.

“Tinc 85 anys i continuo sense saber per què això succeeix; simplement em dedico a fer la meva feina”, ha admès. Tampoc ha pogut dir quin dels seus projectes el fa sentir més orgullós, de la mateixa manera que “no es pot tenir un fill preferit”.

El guardonat ha reconegut que el que es va aconseguir a Bilbao no es pot repetir sempre, però ha defensat la necessitat que els edificis públics, com les biblioteques, els museus o els teatres, siguin en certa mesura, icones de les ciutats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia