Fridman ‘salta' al buit del gran format

El Mercat de les Flors ha coproduït Caída libre, el primer títol de gran format de Sharon Fridman. Aquest exballarí israelià, que fa una dècada que està instal·lat a Madrid (s'hi va quedar després de fer gira amb Mayumana durant anys per tot arreu), investiga la dansa a partir del contact, una escola dels anys setanta que volia obrir l'experiència del moviment també a la gent del carrer més diversa i que parteix del contacte físic entre tots els ballarins amb un complement d'improvisació inevitable. L'obra es pot veure fins diumenge a la Sala Maria Aurèlia Capmany i hi intervenen uns vint-i-cinc ballarins, 20 d'ells seleccionats per a l'ocasió a través d'un càsting entre persones amb necessitat de contacte físic a Barcelona.

Fridman té un discurs d'absoluta tolerància, convidant a intervenir tothom en una experiència col·lectiva que s'inspira en quadres naturals. Ell va començar a fer dansa als 8 anys amb un grup de dansa folklòric només amb l'objectiu de poder veure món. Al cap de poques setmanes, va veure que la dansa li importava molt més que viatjar. Tot i això, no va parar, sobretot a conseqüència d'integrar-se a la formació de percussió i moviment Mayumana. Ara que ha volgut distanciar-se de l'escenari (després de 18 anys de ballarí amb diverses companyies), ha indagat sobre per què balla. Ell diu que ho fa perquè “un cos entra a un espai per salvar un altre cos”. També el contact “és una manera d'evitar la caiguda lliure”. Un punt de militància i un altre de dolor perquè la caiguda és contínua.