Homenatge a Frederic Sirés pels 90 anys de ‘La gavina'

L'any 1924, acabat d'arribar de l'Havana, on havia anat a fer fortuna com a treballador d'una fàbrica de xocolata, Frederic Sirés (Begur, 1898-Palafrugell, 1971) va escriure, en el castellà de la dictadura primoriverista, la lletra d'una cançó on expressava l'enyorança d'una noia cubana que tenia un nom a propòsit per enamorar-se'n perdudament: Ofèlia. No va tornar a veure mai més aquell amor frustrat de joventut, però el record devia ser prou intens perquè més endavant encara li dediqués una sardana per a tiple amb el seu nom. És una peça molt apreciable, que tot i això no supera l'enorme popularitat que acabaria tenint la primera cançoneta que va inspirar-li la separació, una melodia extraordinàriament melancòlica, una havanera amb totes les de la llei, que va titular La gaviota. La primera vegada que la va cantar en públic va ser el 1928, al menjador de casa seva al carrer de Sant Pere de Begur, davant una colla d'amics, però diuen els cronistes de l'època que una gentada es va acostar a la finestra entendrida per la bellesa d'aquell cant.

Podia haver acabat sent una peça més, una de les més dolces, del repertori antillà que flotava per les tavernes de Calella, si no hagués estat pel cantant de l'Orquestra Meravella, Lluís Heras, que el 1961, captivat per la tristesa que desprenia, va demanar al mateix Sirés que la traduís al català per incorporar-la al nou disc que la seva formació tenia previst enregistrar l'any següent. Va ser en aquesta versió que va sentir-la per primera vegada una jove Marina Rossell, que, embolcallant un mal d'amor en una vibració gairebé mística, va acabar de llançar-la al món el 1978 en un dels seus primers discos, Penyora. Els devots de la memòria de Frederic Sirés mai no han perdonat a la cantant que ignorés l'autèntic autor del tema que li ha donat més èxit atribuint-lo a algun inspirat músic anònim del cançoner popular. Fos per desconeixement o per malícia, el bon Sirés ha quedat sempre a l'ombra del vol refinat que Rossell va donar a la seva gavina, però a casa seva ningú no n'oblida l'origen ni tampoc que aquest 2014 fa exactament noranta anys que, acabat de desembarcar a l'Empordanet, un jove indià de 26 anys va escriure una de les havaneres més inoblidables de la història musical del país.

Per commemorar l'aniversari i homenatjar el seu paisà, un músic estimadíssim a la seva terra natal, la delegació de Palafrugell de la Fundació Oncolliga Girona ha organitzat per avui una festa al Teatre Municipal (18 h) en què s'evocarà la humanitat del mestre Sirés, la seva immortal gavina i la seva influència en els músics contemporanis, com ara Càstor Pérez (1955-2010), que rebrà també un emocionat reconeixement.

No seran els únics homenatges que hi haurà al llarg de la vetllada, en què també seran recordades Isabel Marquès, la primera dona que va cantar La gavina, Maria Cervera o Narcisa Oliver, se celebraran els 50 anys del grup Els Vàmpirs, fundat entre altres pel fill de Sirés, i per descomptat es revisarà la trajectòria del grup Port Bo, del qual Sirés va ser un dels impulsors. Durant l'acte, els beneficis del qual (entrada, 8 euros) es destinaran a la Fundació Oncolliga, actuaran també l'esbart i la coral Mestre Sirés, Josep Bastons, Neus Mar, Arjau, el mag Xevi i el grup de teatre Es Quinze de Begur, que oferirà un espectacle d'ombres xineses al final del qual es convidarà els assistents a cantar plegats La gavina.