Un ‘Dido i Enees' en clau europeista
Òpera de Butxaca i Nova Creació va deixar de ser un festival d'òpera contemporània el 2007 per convertir-se en una oficina impulsora de projectes. Per primer cop, es pot veure un díptic inspirat en el mite de Dido i Enees, de Purcell, que ha transformat la reina de Cartago Dido en una governant d'una potència europea, i Enees (aquell militar que s'escapa de Cartago), en un funcionari utòpic que creu en una Europa solidària. Es representarà a l'Espai Lliure, des d'avui fins diumenge.
L'any passat es va estrenar a la Reial Acadèmia de Medicina Dido reloaded, en què es podia veure una Dido que s'estimava Enees, però que no volia renunciar al deure de governant del seu país. Mesos més, tard, es va estrenar a Berlín Go Aeneas, go, gràcies al fet que va guanyar el Berliner Opernpreis 14. En aquest nou treball, la presència es reserva a l'heroi masculí, que lluita per defensar una Europa que integri tots els ciutadans, superant les fronteres. Mai s'havien vist totes dues seguides. Ara, a més, es completa la partitura, a vuit mans, de Raquel García-Tomàs, Xavier Bonfill, Octavi Rumbau i Joan Magrané, amb un epíleg. Els quatre joves autors treballen per Europa i viuen en primera persona les contradiccions d'Enees.
La llibretista Cristina Cordero i el director d'escena Jordi Pérez Solé s'han cuidat de donar unitat i coherència als diferents passatges. Els autors defineixen la peça com una òpera líquida, donant pas un nou format d'òpera de cambra. Els intèrprets són els cantants Anna Alàs i Jové, María Hinojosa i Joan Ribalta, i els músics són el clarinetista Víctor de la Rosa i la violoncel·lista Cèlia Torres. Cada instrument s'identifica amb un dels dos protagonistes.Aquesta iniciativa vol “anar més enllà” de la creació d'una òpera per convertir-se en un espai “d'experimentació, diàleg, innovació i enriquiment personal i artístic, la qual cosa significa prendre el pols a l'òpera més contemporània, però també a l'actual crisi europea, amb un equip artístic emergent i compromès amb la seva realitat social i política”.
Òpera de Butxaca i Nova Creació va deixar de ser un festival d'òpera contemporània el 2007 per convertir-se en una oficina impulsora de projectes. Per primer cop, es pot veure un díptic inspirat en el mite de Dido i Enees, de Purcell, que ha transformat la reina de Cartago Dido en una governant d'una potència europea, i Enees (aquell militar que s'escapa de Cartago), en un funcionari utòpic que creu en una Europa solidària. Es representarà a l'Espai Lliure, des d'avui fins diumenge.
L'any passat es va estrenar a la Reial Acadèmia de Medicina Dido reloaded, en què es podia veure una Dido que s'estimava Enees, però que no volia renunciar al deure de governant del seu país. Mesos més, tard, es va estrenar a Berlín Go Aeneas, go, gràcies al fet que va guanyar el Berliner Opernpreis 14. En aquest nou treball, la presència es reserva a l'heroi masculí, que lluita per defensar una Europa que integri tots els ciutadans, superant les fronteres. Mai s'havien vist totes dues seguides. Ara, a més, es completa la partitura, a vuit mans, de Raquel García-Tomàs, Xavier Bonfill, Octavi Rumbau i Joan Magrané, amb un epíleg. Els quatre joves autors treballen per Europa i viuen en primera persona les contradiccions d'Enees.
La llibretista Cristina Cordero i el director d'escena Jordi Pérez Solé s'han cuidat de donar unitat i coherència als diferents passatges. Els autors defineixen la peça com una òpera líquida, donant pas un nou format d'òpera de cambra. Els intèrprets són els cantants Anna Alàs i Jové, María Hinojosa i Joan Ribalta, i els músics són el clarinetista Víctor de la Rosa i la violoncel·lista Cèlia Torres. Cada instrument s'identifica amb un dels dos protagonistes.Aquesta iniciativa vol “anar més enllà” de la creació d'una òpera per convertir-se en un espai “d'experimentació, diàleg, innovació i enriquiment personal i artístic, la qual cosa significa prendre el pols a l'òpera més contemporània, però també a l'actual crisi europea, amb un equip artístic emergent i compromès amb la seva realitat social i política”.