Carles Sala es reinventa amb ‘50 oficis esbojarrats'
L'escriptor gironí publica un diccionari de ‘noves' professions que conjuga la realitat i la fantasia, l'absurd i la versemblança amb molta ironia
L'edita Cruïlla dins la col·lecció El Vaixell de Vapor
Carles Sala (Girona, 1974) fa temps que es reinventa. Ha exercit de mestre, s'ha dedicat a l'artesania i ara escriu llibres. Es considera un privilegiat perquè pot viure del que més li agrada. Això, i anar per les escoles a parlar d'aquest vell i bell ofici, que fa volar la imaginació tant dels que escriuen com dels que llegeixen. Aquest estiu, sense anar gaire lluny, va tornar entusiasmat de la Fira del Llibre de São Paulo, on va presentar la traducció al portuguès del seu Cornelius i va poder comprovar que, vagi on vagi, “els nens sempre fan les mateixes preguntes”.
Ja ha publicat una vintena de llibres, eminentment per a infants, i col·labora en revistes com Barça Kids. “I això que sóc lent”, confessa. Ara acaba de publicar 50 oficis esbojarrats, amb el qual fa planar l'ombra d'un dubte: és que Carles Sala està pensant canviar d'ofici?
En cas que fos així, tindríem clar que podria exercir professionalment de llargarut, una feina polivalent que li aniria com l'anell al dit. També, físicament, podria provar l'ofici d'aguantaparaigües, que, com descriu, és ideal per a “una persona, generalment de braços llargs i ferms, que s'encarrega de sostenir un paraigua sota el qual algú altre s'aixopluga”. Badador professional seria una altra opció que, malgrat que considera que és una de les feines menys valorades, és la que li ha permès gestar bona part dels nous oficis que aplega aquest llibre.
Qualificat com a diccionari de fantasia i humor, té molt de llibre de relats curts, al més pur estil de Pere Calders, ja que la quotidianitat i l'absurditat també s'hi confonen i donen lloc a un realisme màgic que té molt de versemblant. Evidentment que hi ha un toc de paròdia en la majoria de feines que recopila, però també, com bé diu, “hi ha una voluntat de posar un xic d'alegria a aquesta vida atrafegada que tenim i, per què no, algun punt fins i tot filosòfic i personal”. Sense anar gaire lluny, com quan reivindica la tasca del despreocupador, aquell professional que s'encarrega “de recordar a totes hores les coses bones de la vida: la gent propera que ens estima, la salut que tenim, la natura que ens envolta, la sort de poder llevar-nos cada dia...” Sens dubte, un ofici a reivindicar.
Per triar i remenar
Però en el llibre, editat en la col·lecció El Vaixell de Vapor de Cruïlla, n'hi ha per a tots els gustos. Sabíeu que hi ha feines tan pràctiques com la dels
baixaquís, persones que avisen els viatgers despistats perquè no passin de llarg de la parada on han de baixar? També d'escatològiques, com la del burxanàpies, capaç de fer la feina bruta de ficar-te el dit al nas per treure'n els mocs que et molesten; la de l'escalfatasses, ideal per a un hivern gelat i per a gent que no vol gastar gaire en la calefacció, o el jacuzzier, persona amb flatulències capaç de reinvertir els seus gasos en una banyera convencional i transformar-la en una fantàstica piscina de bombolles.
Amb tot, per escollir, també n'hi ha de poètiques, com la del detector d'estels fugaços, que avisa la gent quan pot demanar un desig. El dels seus lectors és clar: que Carles Sala continuï exercint d'escriptor per molts anys.