Una exposició recupera l'obra de la fotògrafa olotina Carme Gotarde
El Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot dedica fins al 25 d'octubre una de les exposicions més completes que s'han presentat fins ara del treball fotogràfic de Carme Gotarde Camps (Olot, 1892-1953), una artista pionera en aquesta disciplina reservada quasi de manera exclusiva als homes fins a mitjan segle XX. Els més de dos-cents retrats d'estudi que s'exposen ara, procedents de la donació de 6.600 plaques de vidre que l'any 2002 va fer a l'Arxiu d'Imatges d'Olot mossèn Josep M. Melció, descobreixen una retratista brillant, sensible i d'una gran qualitat tècnica, facultats que sovint van servir-li per projectar en el seu treball l'espectre subtil de la seva pròpia personalitat, tímida i reservada.
Pintora, dibuixant i escultora, a més de fotògrafa, Carme Gotarde va aprendre l'ofici del seu pare, Antoni Gotarde Bartolí (1853-1920), que provinent de Barcelona va convertir-se en el retratista oficial d'Olot. Continuadora de la professió del pare, va ser una personalitat destacada entre els seus veïns, en una època que l'estudi del fotògraf, i el seu va ser l'únic existent a la ciutat durant molts anys, era requerit per deixar testimoni de tot esdeveniment social i familiar important, des del naixement d'un nadó als casaments, les comunions, les festes majors o l'ingrés als gremis o col·legis oficials. Davant de la seva càmera, doncs, van posar les principals famílies olotines del moment i alguns dels seus més destacats prohoms, com l'escultor Josep Clara, l'alcalde Pere Bretcha o la pianista Concepció Carreras. La majoria dels personatges retratats per Gotarde han pogut ser identificats, però existeixen un miler més de fotografies de persones de les quals no s'ha pogut esbrinar la identitat i que el Museu de la Garrotxa posa igualment a disposició dels visitants per invitar-los a reconèixer-hi algun dels rostres. Carme Gotarde, que va assolir també un notable reconeixement com a pintora, va morir als 61 anys oblidada i sola al convent de les monges del Cor de Maria d'Olot, i la seva obra no va despertar l'interès dels estudiosos fins a finals del 2005, quan la fotògrafa Colita i la investigadora Mary Nash van incloure-la entre la dotzena d'autores capdavanteres de l'ofici a l'exposició Fotògrafes pioneres a Catalunya, al Palau Robert, junt amb imatges d'altres oblidades com Anaïs Napoleón, Maria Serradelll o Montserrat Sagarra.