cultura

A París amb Bach

El Cor de Cambra del Palau culmina als Camps Elisis un any intens de gires per Europa. “Treballar amb directors europeus suposa un estimul enorme”, afirmen

El Cor del Palau va emocionar el públic parisenc amb un vigorós ‘Oratori de Nadal' de Bach

Un París festiu, amb els carrers engalanats de llums pampalluguejants, va acollir ahir el concert que tancava la gira europea del Cor de Cambra del Palau. Amb la Torre Eiffel de fons, recoberta de cap a peus de batecs blancs, el prestigiós Théatre des Champs Elysées va ser l'escenari on va actuar, amb el recinte ple, el cor català, una sala de la Rive Droite on –recordem-ho– es va estrenar ni més menys que La Consagració de la primavera, de Stravinski el maig del 1913, poc després de la seva inauguració amb La mer, de Debussy. Actualment, la sala segueix proposant una cartellera de primeríssima qualitat, amb estrenes importants com ara Art, de Yasmina Reza.

Dirigit per l'enèrgica batuta de Christophe Rousset –amb vambes, llaç i vestit de vellut blau marí– i acompanyats per Les Talents Lyriques, el Cor de Cambra del Palau va emocionar el públic parisenc amb un intens i vigorós Oratori de Nadal, de Johann Sebastian Bach. El conjunt va interpretar una selecció de cantates del gran fresc nadalenc, concretament les cantates núm. 1 (Dia de Nadal), núm. 2 (Endemà de Nadal), núm. 3 (Tercer dia de Nadal) i núm. 6 (Epifania). Com a solistes, van lluir la soprano Katherine Watson, el contratenor Damien Guillon, el tenor Julien Prégardien i el baix Matthew Brook. Amb aquest concert, doncs, que integra la programació estable del teatre parisenc, el Cor de Cambra vocal va tancar una gira rodona que l'ha dut per Lausana (23 de novembre), Pamplona (16 de desembre) i Barcelona, dins el cicle Palau 100 (18 de desembre).

El 2014, el Cor ja ha protagonitzat una altra gira europea amb l'Orfeo ed Euridice de Gluck, al costat de la formació Musiciens du Louvre, sota la direcció de Mark Minkowski a Grenoble, una obra que han interpretat també al Festival Ré Majeur, a l'illa de Re, i al Musikfest de Berlín. De cara al 2015 l'Orfeó Català i el Cor de Cambra oferiran un concert al Royal Festival Hall de Londres, amb la London Philarmonic Orchestra i Choir, sota la direcció de Tomás Netopil, una cita en què interpretaran la Missa Glagolítica de Léos Jánacek. “Ens fa especialment il·lusió aquesta cita perquè tornem a Londres 101 anys després de la primera actuació de l'Orfeó”, va puntualitzar ahir Joan Oller, director del Palau. De cara al 2015 també està prevista una altra gira amb el director Jean-Christophe Spinosi (Zagreb, Palau de la Música Catalana, Dormund, Aix en Procence), i de nou amb Minkowski el 2016 (París, Dormund, Eindhoven, Hamburg, Grenoble, Crackòvia, Palau de la Música Catalana, València).

Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana, va recordar en una trobada amb els periodistes abans del concert que un dels objectius “estratègics” del Palau és la “internacionalització” dels cors: “És un projecte que vam iniciar fa uns anys i que ens està donant molt bons resultats.” La promoció internacional del Cor de Cambra i de l'Orfeó Català rep el suport de l'Institut Ramon Llull.

Integrat per 21 veus (tot i que, ahir, n'eren 18), el Cor de Cambra és l'únic de caire professional dels diversos cors que integren l'Orfeó Català. Dirigit per Josep Vila i Casañas, es va fundar el 1990 i d'aleshores ençà ha anat assumint cada vegada més cotes de perfecció. “Treballar amb directors europeus suposa un estimul enorme que s'adiu molt bé amb la vocació de versatilitat del cor de cambra”, comentava ahir Vila. El cor no està especialitzat, i treballen des de música contemporània, produccions d'òpera, música de cambra, barroca, i amb menys mesura repertori del Renaixement: “En cada ocasió ens adaptem als diferents estils i gèneres de la música coral i se'ns exigeix cada vegada registres nous.”

Respecte al treball amb Rousset –que va “ajudar a obrir portes en l'actuació al Théatre des Champs Elysées”, diu Oller–, Vila explica quins han estat els reptes: “Bàsicament la velocitat, perquè Rousset és un amant dels tempos ràpids. Volia una gran agilitat tècnica i hem treballat al límit.” Un treball que ahir va quedar reconegut amb escreix per un públic agraït que va aplaudir llargament l'actuació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia