El ‘Paradís' és al Paral·lel

La companyia Divinas celebra el seu desè aniversari presentant Paradís. És un treball en què incorpora per primer cop un repertori de cançons castellanes i catalanes i ho basteix amb una dramatúrgia ideada per Marília Samper i el director Martí Torras. Divinas són Carla Mora, Irene Ruíz i Marta Mora, que mantenen el repte d'actuar amb músics en directe. Paradís, que es representa aquest Nadal a la Sala Muntaner, imagina la troupe ambulant de dues artistes de la copla que somien aconseguir un emplaçament fix al Paral·lel. Per ara, segons imaginen en la funció en cartell fins al 25 de gener, les artistes han instal·lat el seu escenari a Horta. Serà allà on una tercera aficionada a la copla voldrà afegir-s'hi tot imaginant els mateixos somnis que les dues turmentades artistes, sense imaginar els capítols més foscos per garantir menjar calent cada dia, darrere dels telons.

Divinas remet a una companyia que alterna el teatre amb el cant. Sense arribar a fer un musical, donen molt pes a les interpretacions sublims de les cançons (amb una varietat de to, des del drama fins a la comèdia) i als seus universos. La troupe mira de sobreviure en els anys foscos de la Transició. Però no remet a la lluita política de l'Ay, Carmela de Sanchis Sinisterra, tot i que també es parla de les dificultats dels artistes i de la censura. L'obra pretén, sobretot, “fer un homenatge als avis” que van viure les cançons quan eren novetat. Des de Compuesta y sin novio o Violetas imperiales fins a El vestit d'en Pasqual o Jo vull ser miss, aquestes cançons no han deixat de sonar. Per això, les intèrprets també comenten que poder-les escoltar senceres és una oportunitat perquè els més joves aprenguin a valorar unes tonades que tenien identificades però sense saber-ne el contingut.

Martí Torras reivindica amb espectacles com aquest la cultura popular, ben planera i que remet a la majoria dels ciutadans sense gaire més pretensions que generar complicitats. El treball de Divinas és artesanal, “fet a mà”. La companyia ja s'ha fet un itinerari que no obvia cap festa: des de les falles a València fins a les festes del Pilar a Saragossa. Sense tanta agror però amb una fragilitat semblant, Divinas repeteixen els somnis de la troupe de Paradís.