cultura

Andreu Carranza

Escriptor

“Verdaguer era un home torturat i contradictori”

Entre fotocòpia i fotocòpia i, sempre a punt per atendre els pares a l'institut de Flix on treballa de conserge, Andreu Carranza es dedica a les seves dues passions: l'escriptura i la música. A l'escriptura amb novel·les com la que dimarts va guanyar el Premi Pla, El poeta del poble (sortirà el febrer amb Destino) i a la música amb el grup de rumba catalana Lo gitano blanc. Veient-lo parlar de Verdaguer –l'autor que el va fer descobrir de xiquet que es feia poesia en català–, és inevitable pensar que faria més feina donant classes als nanos que fent de bidell.

Per què recuperar avui Verdaguer?
Estem parlant del moment fundacional del catalanisme i de la Catalunya moderna. Entrant en la vida de Verdaguer em van caure alguns mites: que el poble català té alguna cosa especial, un codi genètic particular que li ha permès conservar la llengua malgrat les adversitats, i que som resistents: mentida, la llengua estava en plena dissolució a la Renaixença i Verdaguer és l'home clau que la dignifica. Hi ha un paral·lelisme amb aquella època –el despertar de Catalunya–, i l'actualitat. Per exemple el Memorial de Greuges, l'enfrontament entre la burgesia catalana d'aquell moment, és del tot actual.
Diu que ens han tergiversat Verdaguer?
Potser no per voluntat específica, sinó per pura inèrcia. La qüestió és que ens han venut el Verdaguer carrincló i capellà. Jo volia reivindicar el Verdaguer del poble, aquell que tothom estimava i coneixia, però em vaig preguntar: Qui és realment? Per respondre-la, vaig escriure la novel·la.
Quin aspecte li ha costat més?
M'he deixat endur per l'instint perquè crec que la novel·la ha de commoure i el lector s'ha de deixar portar pel palpit i el batec. Això m'ha conduït, en els trams més escabrosos, a empatitzar amb què sentia aquell home, i a apropar-me a la vessant més humana de l'home torturat i travessat per contradiccions internes. Reconec que és una tasca molt agosarada, i espero que, com a mínim, a partir de la novel·la hi hagi una visió més complerta del gran poeta que és Verdaguer.
Va escriure sobre Gaudí, un home també molt religiós...
El mecenes de Verdaguer és Claudi Lopez, el marquès de Comillas, i el de Gaudí és Eusebi Güell, cunyat de López. Els dos es coneixen i fins i tot treballen junts en el drac de la finca Güell, que no és altre que el drac Ladó de L'Atlàntida. Verdaguer, Gaudí i Maragall moren tots tres amb l'hàbit de Sant Francesc perquè, en plena Renaixença, hi havia un corrent de contemplació mística del paisatge. Provinc d'Ascó, on hi ha la central nuclear i on es va viure l'ecologisme incipient, i el franciscanisme d'aquests tres autors n'està a l'origen. La meva família és molt religiosa, tot i que personalment no sóc practicant. L'educació cristiana que he tingut, però, m'ha ajudat més a conèixer l'ànima de Verdaguer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia