Manuel Forcano: “Girona era «la mare d'Israel»”

Sabíeu que el julivert el regalen als mercats i peixateries perquè tradicionalment es considera una menja pròpia dels àpats jueus (i musulmans) rebutjada per la comunitat cristiana? Que els cognoms d'oficis no són propis només de nissagues jueves tal com sempre s'ha dit? Que la usura que practicaven es devia a un imperatiu legal? O que els jueus vivien millor a la part musulmana que no pas a la cristiana? Manuel Forcano (Barcelona, 1968) va desmuntar tots aquests tòpics, i més, en la presentació que va tenir lloc ahir al Museu d'Història dels Jueus de Girona del seu llibre Els jueus catalans. La història que mai no t'han explicat (Angle Editorial), en un acte en què va participar Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president del Patronat Call de Girona.

Amb aquest llibre, del qual ja s'ha publicat una segona edició, Forcano, a més de desmuntar tòpics, pretén repassar la història del jueus catalans tot descobrint en un to divulgatiu i amè la importància i la vigència del seu llegat, al llarg de la història i fins a l'actualitat. “Els jueus catalans van marcar moltes fites històriques i del coneixement, però com que ho van deixar per escrit en hebreu no els hem fet tant cas”, explica aquest poeta i professor d'hebreu i arameu, especialitzat en la història del judaisme, que no s'està de reivindicar el llegat dels jueus.

Sense anar gaire lluny, sobre la ciutat de Girona destaca que fins al segle XIII era anomenada “la mare d'Israel”. Ho certifica el fet que Girona va ser la primera comunitat documentada directament pels jueus (segle X), abans fins i tot que Barcelona. “A més, era molt rica”, remarca, no debades aquí es pagava l'anomenat “impost dels sopars”, amb què se sufragaven els desplaçaments de la cort reial. També, com va recordar, va ser prolífica en autors, intel·lectuals i savis, com Bonastruc ça Porta (Ramban Moixé ben Nahman, anomenat també Nahmànides), “el gran home del judaisme català”. “Encara avui Ramban s'estudia a totes les acadèmies rabíniques del món. Tots els jueus religiosos saben qui és perquè és un teòleg que va crear escola. Més que no pas a casa nostra o a Girona mateix.” També, entre altres temes, Forcano va destacar el paper important que va tenir Girona per al desenvolupament de la càbala. “Girona és la baula, l'esglaó on evoluciona la càbala entre Isaac el Cec i el Zohar.”