Adéu a un dels fills d'Afrodita

A finals dels anys seixanta, el més modern que, procedent de Grècia, havia escoltat la gent jove a tot l'Estat espanyol era el sirtaki –una coreografia de Giorgios Provias per a la pel·lícula de 1964 Zorba el grec amb música de Mikis Theodorakis.

Per això, l'aparició d'un grup de música progressiva, pioner a utilitzar la música electrònica i, sobretot, procedent d'un país tan poc pop-rock com Grècia, va causar un gran impacte. En la formació d'Aphrodite's Child es trobaven Vangelis, Loukas Sideras i el cantant i baixista del grup, Demis Roussos, mort aquest cap de setmana als 69 anys en un hospital d'Atenes, just en un moment en què el seu país vivia amb gran intensitat la celebració de les eleccions generals.

Després de tocar el baix i cantar a Aphrodite's Child, Demis Roussos va iniciar una carrera de cantant melòdic molt comercial, però amb temes que captivarien públic de tot el món. Vangelis, al seu torn, continuaria amb una línia d'experimentació electrònica i s'especialitzaria en bandes sonores. Entre les més reconegudes es troben les dels films Carros de foc i Blade runner.

Els anys setanta, Demis Roussos va obtenir un gran èxit en solitari amb temes de certa qualitat i molt enganxosos. Un dels seus grans èxits arreu, i en especial a l'Estat espanyol, va ser Velvet mornings (Matins de vellut) del 1973. La tornada del tema, “Triqui, triqui, triqui, triqui triqui, mon amour, triqui, triqui triqui, tri”, va arrasar a les sales de ball, ràdios, televisió, festes privades i als autos de xoc.

A Catalunya hi va parar força vegades. I no només per actuar. Home a qui agradava la bona taula, solia conèixer els restaurants de cuina autòctona de qualitat. Ca n'Amat Paradís, de Sant Esteve Sesrovires, era un dels llocs on solia anar. També a Can Toni, de Sant Feliu de Guíxols.

Sobre l'escenari, i en la seva imatge pública, els seus problemes d'obesitat els solucionava festivament amb unes túniques llargues i coloristes d'aire oriental. De fet, a més del influx oriental pel seu origen grec, Roussos estava molt connectat amb l'Orient per haver nascut a Alexandria, dins d'una família que conservava la tradició ortodoxa, però que vivia envoltada del món àrab. El seu pare era un enginyer grec i la seva mare, una actriu i ballarina egípcia d'origen italià

Per combatre l'obesitat, tema sobre el qual va escriure un llibre, va seguir un tractament que li fer perdre pes però va afectar la seva veu. Aquesta circumstància, i el fet de ser víctima d'un segrest aeri, el va portar a una depressió que va arribar a superar. Un altre dels seus grans èxits va ser We shall dance. En conjunt va arribar vendre més de 50 milions de discos a tot el món. En els últims anys havia tornat a activar la seva carrera artística.