Tots som pops

L'any 1965, el mateix en què van actuar a Barcelona els Beatles, el segell Edigsa, que havia impulsat la Nova Cançó, va patir una escissió. Un grup de creadors i emprenedors van fundar Concèntric, un segell amb què volien desmarcar-se una mica de la tradició de la chanson, francesa de la qual havia nascut la Nova Cançó i apropar-se als aires del Carnaby Street londinenc. És a dir, incorporar la música catalana a la modernitat pop. La gènesi d'aquest procés fins arribar a l'actualitat de la cultura pop catalana es pot resseguir a l'exposició Popcèntric, que fins al 12 d'abril es pot contemplar al centre Ars Santa Mònica de Barcelona

La iniciativa del projecte de Concèntric va ser d'Ermengol Passola, que va tenir el suport de Josep Maria Espinàs i Francesc Borrull, a la part artística. D'aquest projecte també se'n derivaria la creació de la mítica sala de música en directe i també enllaunada La Cova del Drac, situada al carrer Tuset de Barcelona, on també s'obriria el Drac Drugstore i convertiria la zona en un petit reducte de moderna internacionalitat que inclouria també la truiteria Flash-Flash, encara en actiu.

El primer disc de Concèntric va ser un EP (quatre cançons) de Guillem d'Efak, un cantant mallorquí d'origen africà que aportava un toc de blues a la cançó. També va editar els primers discos de Lluís Llach, Rafael Subirachs i Maria del Mar Bonet, així com jazz, cants religiosos, poesia, infantils i també un disc clau que influiria sense cap mena de matís en tot el futur del pop-rock català: El doble elapé Dioptria, de Pau Riba, una obra insòlita fins aleshores en el mercat català. Per Lluís Gendrau, director del Grup Enderrock, que s'ha encarregat de comissariar l'exposició, “per pop podem entendre fins i tot la Nova Cançó, però el que va intentar Passola és fer una música popular, que com deia Espinàs pogués sentir-se cantar pels celoberts de totes les cases”.

Concèntric va funcionar des de 1965 fins a 1971 i va publicar 148 discos entre senzills, EP i LP, amb un total de 200 cançons. L'exposició permet, mitjançant una audioguia, escoltar a la carta moltes d'aquestes cançons. “També hem volgut fer incidència en el tema del grafisme. Pau Riba, a més de cançons, també va dissenyar cobertes de disc per a altres músics.”

La contemporaneïtat s'expressa en diferents apartats en què s'inclouen artistes de pop-rock, pop-folk, pop d'autor i pop-psicodèlic. També hi ha un apartat dedicat a la moda, amb peces utilitzades habitualment per Gerard Quintana, Els Pets, Gossos o la Dharma, i que intenten expressar que la cultura pop abasta diferents àmbits. “Hem volgut fer una mirada transversal”, va explicar ahir Gendrau.

Entre el material singular que es presenta hi ha els documents amb què la censura aprovava o no les lletres de les cançons. Es dóna la circumstància que L'estaca va passar sense cap problema la mirada dels censors, que no hi van d'entendre res; però quan a la cadena Ser la van qualificar de “no radiable”, van començar les suspicàcies. També es mostren algunes de les xapes, els batgets, com els anomenaven des de Concèntric, en els quals es llegien lemes de rebel·lia juvenil com ara “Diguem No!” o “Fes l'amor i no la guerra”. Més enllà del material expositiu, la mostra Popcèntric presentarà les actuacions de The Manzelles, Francesc Burrull Trio, Pau Riba i Nico Roig, entre d'altres.

Però el vessant musical més singular serà la permanència del músic Manzoni a l'Arts Santa Mònica, on durà a terme una residència en què intentarà compondre nous temes. Un cop a la setmana, i per a una audiència restringida, interpretarà un dels temes que hagi compost. Quan arribi als 31 dies de presència creativa oferirà un concert que serà enregistrat al claustre del recinte.

Isona Passola, filla
d'Ermengol Passola, estrenarà un documental sobre el seu pare, i Pau
Riba presentarà el film Dioptria 37+1. del qual és guionista.