«El 20 de gener [de 1809] van marxar ambdós regiments cap a Perpinyà passant per Rambouillet, Chartres, Tours, Angulema, Périguex, Cahors i Tolosa, on vam arribar-hi l'1 març. Arribats a Perpinyà la brigada alemanya va haver de passar revista, reunint-se una multitud d'espectadors per tal d'admirar-nos, tots blancs com anàvem i que fèiem molta patxoca. Entre aquests espectadors hi havia un jueu alemany, possiblement un proveïdor, el qual digué en veu alta: ‘Que n'és de lamentable, molt lamentable, aquest temps.' A Bonner, de Münster i ajudant del comandant que passava per allí, va preguntar-li: ‘Senyor oficial, quants vénen?' Aquest va respondre-li, segurament de mal humor: ‘Compta'ls tu jueu.' L'israelita, sense perdre la serenitat, va respondre: ‘Esperi el senyor que tornin d'Espanya, aleshores ja els comptaré.' Aquesta resposta plena de futur no va ser valorada aleshores. Quan el 1811 vam deixar la frontera espanyola al darrera vam recordar vivament el profeta de Perpinyà, i els pocs que quedàvem vam mirar tristament enrere vers aquell país on van ser sacrificats sense cap mena de sentit el 90 per cent dels soldats de Berg.»