«Aquí fou on l'autor fou enviat pel tinent Von Kladt a Medinyà, poble situat al davant, per tal d'aconseguir aliments. Per tal de fer-ho vaig aconseguir 20 homes armats i 40 sense armes, aquests darrers per tal de transportar els aliments. Arribats al poble vaig situar convenientment alguns sentinelles i vaig anar al petit mercat a fer el que se m'havia encarregat. Els sentinelles, però, en comptes de fer la seva feina van anar pel seu compte a comprar aliments. De sobte van començar a disparar-nos des de tots cantons ja que és preferible matar soldats desarmats que no matar-ne cap. Amb la confusió i els crits vaig tenir feina per reunir-los a tots i llançar-me dins l'església on creia poder restar-hi fins que arribessin reforços des del campament, des d'on es sentirien els trets. Però tot just havia entrat a l'església quan des de l'orgue, ocupat per espanyols, van començar a disparar sobre els nostres caps. Els trets a l'interior de l'església retrunyien terriblement, i la meva situació no era gens envejable. Havia d'abandonar l'església, no volia deixar que ens matessin a tots. Vaig posar els sergents Hausen i Mand al davant, vaig prendre el fusell a un soldat per tal d'ajudar des del darrera i vam obrir-nos pas pel congost que sortosament no estava intensament vigilat. Les guerrilles que hi havia foren aniquilades i vaig aconseguir sortir-me'n feliçment tot i que vaig rebre un tret que va ferir-me superficialment ambdues cames, havent perdut dos caporals i vuit homes abans d'arribar al Ter. Quan anava a saltar per tal de travessar el riu el soldat Breunig, que era menut i anava ferit, se m'agafà a l'esquena i em vaig veure en la necessitat d'arrossegar-lo per tal de no ser víctima de l'aigua. El sergent Stressing de Deutz, que havia fet tan malament la guàrdia, es mostrà tan valerós davant els trets que no vaig poder denunciar-lo.»