Dissabte, 4 de febrer del 2012

Tancar la finestra Tancar
Cultura
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Dos-cents anys del Gran Dia de Girona

El Punt publica un extracte de les memòries d'un oficial alemany de les tropes napoleòniques present al setge del 1809

La zona de la Torre Gironella, escenari clau dels setges on encara avui es pot veure la destrossa feta pels francesos en la retirada. Foto: FOTOS: LLUÍS SERRAT .

Fa dos-cents anys justos, el 19 de setembre de 1809, Girona vivia un dels seus episodis històrics més intensos, resistint l'escomesa de les tropes napoleòniques que feia gairebé cinc mesos que tenien la ciutat assetjada. Aquella jornada (una victòria que faria més llarga l'agonia fins a la capitulació gironina al desembre) ha passat a la posteritat com el Gran Dia de Girona. D'aleshores ençà, la proesa ha estat estudiada profusament, i rememorada per escriptors i artistes. Anys després dels fets, el militar alemany P. Zimmermann, enrolat a l'exèrcit napoleònic en les campanyes d'Espanya i Rússia, publicava a Düsseldorf unes memòries sobre les seves vivències. El catedràtic d'Història Jaume Pinyol les ha traduïdes per a El Punt a partir de l'edició en alemany del 1842.

Els setges de Girona s'insereixen en les Guerres Napoleòniques que van marcar l'inici del segle XIX a Europa, un intent d'expansió imperialista francès per tot el continent sota l'aparença d'exportació de la bona nova de la Revolució Francesa. Més concretament, els fets gironins corresponen a la campanya d'Espanya que va comportar la deposició temporal de la decadent monarquia hispànica en un conflicte que va començar el 1808 i va finalitzar el 1814.

A Girona, el setge més dramàtic, comandat per Jean Antoine Verdier, comença el maig de 1809. El 19 de setembre es produeix el primer intent seriós d'entrar a la ciutat a través de les bretxes obertes a les muralles, un atac que és rebutjat pels gironins, comandats pel general Álvarez de Castro, en l'anomenat Gran Dia de Girona. La ciutat, però, capitula el 10 de desembre.

L'episodi ha estat objecte recurrent d'estudi al llarg dels anys, i en els últims temps aquest interès s'ha revifat des d'una perspectiva que deixa al marge les qüestions més passionals i les transposicions ideològiques.

Testimoni privilegiat

Entre els documents que recorden els fets de l'època, El Punt ha tingut accés a un extracte de les memòries d'un dels integrants de l'exèrcit invasor, l'alemany P. Zimmermann, «tinent de la 15a companyia d'invàlids, antic alferes del primer regiment d'infanteria del Gran Ducat de Berg», segons signa el mateix autor. Uns textos traduïts de l'alemany de la segona edició de les memòries, datades a Düsseldorf el 1842, i titulades Records de les campanyes de les tropes de Berg a Espanya i Rússia.

«Els moments passats no retornen, però la memòria els manté vius», destaca l'autor en la mateixa portada d'un llibre que dedica «als companys d'aquells temps funestos».

El relat, a pesar de les possibles inexactituds i inconcrecions factuals (està escrit uns trenta anys després dels fets), és útil a l'hora de recrear ambients i copsar les sensacions que provoca una situació bèl·lica tan brutal en els seus protagonistes.

Les memòries posen de manifest, també, una característica de l'exèrcit invasor remarcada pels investigadors [vegeu l'entrevista a Genís Barnosell a la plana 5] que és la composició multinacional de les tropes napoleòniques que assetgen la ciutat. En aquest sentit el mateix Zimmerman és del ducat alemany de Berg, situat al Baix Rin-Westfàlia i que Napoleó havia adquirit el 1806 per donar-lo al seu cunyat Joaquim Murat i el 1809 a Lluís Bonaparte, germà de l'emperador i rei d'Holanda.

El relat dels fets del 19 de setembre d'avui fa dos-cents anys s'acompanya d'altres episodis igualment il·lustratius de la guerra, situats a Perpinyà, la Bisbal d'Empordà, Medinyà o el santuari dels Àngels, que també evidencien el patiment de les poblacions dels voltants de Girona durant tota la confrontació.

El traductor i el llibre

La traducció per primer cop al català del text de P. Zimmermann l'ha fet el catedràtic d'Història Jaume Pinyol i Balasch (Cornellà de Llobregat, 1946), que ha treballat amb una còpia de l'exemplar que conserva Leo Simons, un alemany enamorat de Girona que va fer arribar el material al gironí Salvador Carmaniu. L'exemplar esmentat, per cert, havia pertangut anteriorment al jerarca nazi Hermann Göring.

Darrera actualització ( Dissabte, 19 de setembre del 2009 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Barcelona/Local la pàgina d'entrada

Enquesta

Enquesta: Trobeu adequades les mesures que ha adoptat el govern davant del temporal?
Trobeu adequades les mesures que ha adoptat el govern davant del temporal?
 

Més llegides

Tradueix-nos - Translate