Ayensa recupera les lliçons del Carles Riba llatinista

“Sobre l'origen de Roma els historiadors antics no ens donen sinó faules”, començava dient el mestre Riba, i imaginem les futures bibliotecàries de la Mancomunitat ajustant-se bé les ulleres per prendre nota de la lliçó que seguiria, sempre concisa i clara, amb aquell “escalf d'humanitat i passió” que feia les seves intervencions tan passadores. Posem aquesta escena sobre el fons d'un matí plàcid on regnés la primavera perpètua que lloava Virgili, i tindrem una lleu aproximació del que devien ser les classes de literatura llatina que Carles Riba va impartir a l'Escola Superior de Bibliotecàries entre 1916 i 1924. El projecte era ambiciós i alhora d'una extraordinària normalitat: instruir tot delectant per formar un planter de ciutadans cultes per als qui Horaci o Apuleu poguessin ser tan familiars i inspiradors com el gerani florit del balcó de casa. Era una noble aspiració que es va anar apagant pel camí, entre guerres i dictadures, però el filòleg Eusebi Ayensa (Figueres, 1967), que ha tingut cura de recuperar ara aquell Resum de literatura llatina per a l'editorial Cal·lígraf, la considera d'una permanent actualitat, donat que, al seu parer, “tota generació hauria de passar per un període inicial de viva comunió amb els clàssics”.

Per renovar aquest contacte, el manual de Riba, publicat per primera vegada el 1928 a l'editorial Barcino, continua sent, 86 anys després de veure la llum, una via d'accés perfectament vàlida per “satisfer una primera curiositat de conjunt”, tal com desitjava el mateix poeta en la nota final del volum. El llibre fa companyia al Resum de literatura grega que Ayensa va preparar també per a Cal·lígraf el 2013, i com aquell, també incorpora una antologia de textos dels autors comentats pel mestre en solvents traduccions catalanes que complementen les argumentacions de cada capítol. La particularitat d'aquesta segona antologia és que reprodueix onze textos (de Terenci, Lucreci, Ciceró, Tibul, Virgili, Horaci) que el mateix Riba va traduir per a un altre opuscle que va portar a impremta als anys vint, Nocions de literatura llatina, i que s'ha incorporat a la tria de lectures del present manual com la “llavor” de luxe d'una selecció de fragments escollits d'un total de 36 autors, des de Plaute a Aureli Símmac, i que passa també per Ovidi, Petroni, Catul, Sèneca o Cèsar, sense oblidar noms sovint considerats menors com Ausoni, Namacià o Florus. Amb l'objectiu d'oferir una imatge més completa de la varietat de formes i registres d'una literatura que s'estén, pel cap baix, fins a l'any 476 d.C., Ayensa ha tingut cura d'algunes de les noves traduccions, i la resta s'han reproduït de les eficients edicions de la Fundació Bernat Metge.

La complementarietat dels dos volums, el de literatura grega i el de la llatina, és, doncs, òbvia, a pesar que la vessant de llatinista de Riba és molt menys coneguda que la del portentós hel·lenista que va atrevir-se a fer seva l'Odissea. El cas és, però, que la seva primera traducció dels clàssics, amb només setze anys, van ser les Bucòliques de Virgili, a les quals aviat seguirien un centenar de versos de les Geòrgiques, i que va ser amb unes èglogues d'inspiració virgiliana que va festejar el seu primer amor de joventut, com recorda en el pròleg Eusebi Ayensa. La presentació tindrà lloc dijous vinent, dia 26, a la Casa de Cultura de Girona, i serà a càrrec de l'eminent llatinista Dolors Condom (19 h).