«Actualment estem determinant quines actuacions caldrà fer al castell». Així ho indica la regidora de Patrimoni Històric de Calafell, Teresa Cumplido, que va explicar que el Centre de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat ha començat l'elaboració d'una proposta de restauració de la qual sortirà el projecte definitiu. El castell de la Santa Creu està declarat bé cultural d'interès nacional. Segons Cumplido, «la condició de monument nacional del castell de la Santa Creu també implica que la despesa que caldrà fer podrà ser compartida al cinquanta per cent entre la Generalitat i l'Ajuntament».

Les pintures de l'església, de les quals només se'n conserva una part de les originals, tenen un valor «excepcional» pel fet de pertànyer al període preromànic. I la cisterna, que posteriorment es va utilitzar com a presó, es caracteritza per les figures de vaixells que hi ha esgrafiades a les parets. «El castell és una talaia que domina un ampli sector de la costa i la imatge prové amb tota seguretat de les vistes que es tenien des de la fortalesa», afirma el consistori.

El castell de la Santa Creu està edificat sobre el turó que domina el nucli històric de Calafell. Es tracta d'un turó ocupat des d'època ibèrica i romana, i tot i que no se n'han trobat restes d'edificacions, ho testimonia la presència de material ceràmic dels segles III i II aC.

Segons un comunicat de l'Ajuntament de Calafell, les primeres referències documentals d'aquest lloc daten de l'any 1037. Al final del segle X i principi del XI s'hi va establir un grup de camperols en cabanes d'argila i troncs. El nucli es va fortificar amb un clos de troncs que protegia una cisterna d'aigua i sitges per emmagatzemar-hi aliments. També hi havia una edificació religiosa de fusta, on hi ha l'església.

A partir del segle XII, la noblesa de frontera va expulsar els camperols i va bastir la fortalesa actual. El recinte va entrar en decadència a partir del segle XVI i va tenir diferents usos, com el d'hostal per a pobres i cementiri. Aquesta darrera funció va continuar fins al 1938, quan tota la seva superfície estava ocupada per tombes.

Després, el castell va restar pràcticament abandonat i als anys 60 va estar a punt de ser venut (el propietari era l'Arquebisbat de Tarragona) per fer-hi un hotel. Però el va comprar l'Ajuntament que, a partir del 1982, va iniciar-ne l'excavació arqueològica i la restauració, per tal de reobrir-lo al públic.