El drama d'un noi sahrauí a Catalunya, a la pantalla

Koto Bonet és un nen sahrauí que fa deu anys va deixar enrere el seu campament de Tinduf per ser acollit per una família del Delta de l'Ebre. El que en principi havien de ser dos mesos va acabar sent una estada llarga que va donar de si una experiència vital que el va portar a allunyar-se del seu món i, per tant, perdre les arrels, per estrènyer els llaços afectius amb la Cinta i en José, la seva nova família, i amb el país d'adopció. Però tot es va complicar quan la seva malaltia va reaparèixer amb força i Koto va necessitar un transplantament de ronyó urgent, i la millor opció era la seva mare biològica. En un dolorós retrobament després de molt temps, ella li va exigir que tornés a ser el nen que era quan va marxar del Sàhara i Koto va haver d'enfrontar-se al seu passat per poder sobreviure.

Un enfrontament de conseqüències dramàtiques, una història punyent que el director Óscar Pérez (El sastre, Hollywood Talkies), tan bon punt la va conèixer, va tenir clar que tenia un gran potencial humà, digne de ser portat al cinema.

Pérez va conèixer Koto precisament quan rodava pel Delta de l'Ebre el seu anterior film, El tram final, un documental que després del seu pas per l'IDFA d'Amsterdam i el ZagrebDox, entre altres festivals, es podrà veure al Docs Barcelona. No va ser fins que va acabar de plasmar en imatges aquest recorregut vital per aquelles contrades on es ressegueix l'últim tram del riu, un territori sumit en una crisi econòmica, social i mediambiental, abandonat a l'excés i que es devora ell mateix, que el realitzador gironí resident a Barcelona va tenir clar que aquell colpidor relat era l'ocasió per tornar al terreny de la ficció, àmbit que Pérez no ha freqüentat des dels seus inicis al món audiovisual. “Feia temps que tenia ganes de tornar al gènere de la ficció, però necessitava un relat potent per ficar-m'hi sense perdre la meva concepció cinematogràfica, lligada a la realitat. I la història de Koto m'oferia aquesta oportunitat, ja que la seva història té una estructura molt narrativa i clàssica.” És així com Óscar Pérez va convèncer Koto no només d'adaptar la seva vida sinó també que s'interpreti ell mateix.

La millor opció, que és com es titularà, és un llargmetratge que es rodarà a l'octubre i que tot just està en fase de preproducció, a la recerca d'intèrprets i pendent d'autofinançar-se mitjançant micromecenatge a través de l'impuls donat per la plataforma Compartte, un projecte que es va presentar fa poc al bistrot artístic Artte de Barcelona. TVE, TV3 i la Generalitat de Catalunya s'han compromès també amb el projecte.

Serà “una pel·lícula sobre el cost de deixar coses enrere”, però també “una història d'amor i supervivència en què la realitat i la ficció es barregen de tal manera que s'esborren les fronteres del gènere”, avança Pérez. Pel que fa a l'estil, diu que fugirà completament del format de telefilm i s'aproparà més al cinema que fan els germans Dardenne, per donar una referència. I amb convicció, Pérez té com a horitzó que la pel·lícula resultant es pugui projectar en festivals de relleu.