Història
El moment més esplendorós de les drassanes de Sant Feliu de Guíxols
L'‘armada' guixolenca
Al segle XVIII la ciutat va ser l'escenari de la construcció de tres dels navilis més importants de la flota de Felip V
Al Palau de l'Abat es pot conèixer el context històric del lloc i de les batalles de l'època, amb 140 peces
El capítol històric de les drassanes reials guixolenques durant el segle XVIII és el fil conductor de la nova mostra Fustes i canons, inaugurada ahir a la tarda al Palau de l'Abat del monestir de Sant Feliu i oberta al públic fins al 31 de maig. L'exposició l'ha comissariat un expert en el passat mariner i navilier de la població, l'historiador Antoni Homs, i se centra en la construcció de tres dels vaixells de guerra més grans de l'armada espanyola –Real San Felipe, San Bartolomé (Cambí) i Nuestra Señora de Montserrat (El cathalán)–, que es van començar a construir a l'actual rambla Vidal i es van finalitzar sobre la sorra de la platja. Amb 80, 66 i 70 canons, respectivament, van ser les tres naus més grans que Felip V va encarregar a la Península.
I per què a Sant Feliu? Homs explica que després de la guerra de Successió, Barcelona havia quedat devastada, i les drassanes de la capital es van destinar a emmagatzemar queviures i munició per abastir la flota naval implicada en diversos conflictes a la Mediterrània. A Sant Feliu hi van veure un lloc estratègicament idoni, perquè hi havia mà d'obra experimentada, reserves de fusta properes a les Gavarres i l'Ardenya. L'historiador recorda que les grans dimensions de les naus feien necessari disposar de roures centenaris i pins de més de 50 metres. La badia, a més, era un port natural fàcil de defensar de possibles atacs enemics. A més, també es va valorar que era un punt equidistant entre el port de Barcelona i la frontera amb l'Estat francès. Durant dècades es va mantenir una reserva urbanística que impedia construir a la rambla per deixar espai a les drassanes.
L'exposició recull 140 peces, algunes de les quals del fons municipal però la majoria prestades per set museus –entre els quals el Marítim de Barcelona, els Navals de Madrid i Cartagena i el de Greenwich, a Londres–. També hi ha documents i plànols històrics de diferents arxius i peces de col·leccionistes privats.
La vida a l'època
La feina a les drassanes guixolenques també s'ha volgut contextualitzar amb detalls que il·lustren la vida a l'època. Els oficis, l'alimentació –han reproduït els anomenats bescuits o galetes de mariner, un pa cuit dues vegades que resistia millor la humitat en llargues travesses marítimes– i altres detalls tan curiosos com destacats. Per exemple, a finals del mateix segle XVIII es va ordenar que tots els pescadors catalans fessin servir les fines xarxes fabricades a Sant Feliu, en els tallers artesanals que es concentraven entorn del carrer de l'Hospital.
Finalment, s'ha mirat de fer entenedor el funcionament dels vaixells, les seves dimensions i els requisits per construir-los: entre 2.500 i 3.000 arbres i una mà d'obra d'unes 2.000 persones durant més d'un any. Un cop botats i salpats cap al combat, la tripulació a bord podia oscil·lar entre les 700 i les 800 persones –al voltant de deu per cada canó.
Homs va destacar les dificultats per arribar a materialitzar la mostra, que ha costat 44.000 euros subvencionats majoritàriament per la Diputació i la Generalitat, i que ha estat possible gràcies a les millores d'il·luminació i climatització que s'han instal·lat al Palau de l'Abat arran de les mostres de la col·lecció Carmen Thyssen. Per
l'alcalde, Joan Alfons Albó, és
una manera de donar vida a l'espai fora dels mesos d'estiu i atraure
visitants durant la temporada
baixa.