Al mes de febrer de l'any passat dos inspectors de l'Agència Tributària es van presentar per sorpresa al Palau de la Música Catalana per fer una inspecció comptable del patronat que gestiona la institució, ja que havien detectat reintegraments milionaris sense justificar d'alguns comptes corrents. Sense ser conscients de l'abast de l'operació, aquests dos inspectors d'Hisenda acabaven d'obrir la caixa dels trons que un any després ha fet esclatar el escàndol econòmic més gran detectat en una institució cultural del país. I el que és més greu i sorprenent: començaven a destapar les martingales i abusos del qui durant trenta anys va ser el president de l'entitat i prohom de la cultura, Fèlix Millet, que no ha tingut mes remei que confessar el que ha deixat el país perplex. Durant anys va ficar la mà a la caixa del Palau per al seu gaudi particular, ja sigui reformant-se la torreta de segona residència que té a l'Ametlla del Vallès o anant de viatge amb tota la família a hotels i destinacions de superluxe. Per fer-ho, Millet va tenir sempre la complicitat i col·laboració de l'home que era la seva mà dreta i exercia de director administratiu del Palau, Jordi Montull. Montull no només ha subscrit i assumit com a seva la confessió de Millet, sinó que ha anat més enllà i ha revelat les trampes que feien ell i el seu cap per evitar que els enxampessin, com ara que es feien fer factures falses per justificar sortides de diners injustificables. Millet ordenava i Montull disposava i s'enduia una part del pastís, sempre la més petita. Tots dos van convertir la gestió del Palau en el seu negoci particular i van arribar a muntar societats paral·leles a través de les quals van continuar fent de sangoneres de la institució amb operacions immobiliàries i informes inexistents. Millet i Montull tenien la mà tant llarga que fins i tot disposaven de diners de la fundació per pagar comissions, incentius i premis milionaris a membres de l'equip directiu i treballadors a canvi de la seva lleialtat. Per posar un exemple, amb ocasió de la celebració del centenari del Palau de la Música i després d'obtenir un finançament extraordinari per part de les administracions, empreses i mecenes, Millet va decidir recompensar l'esforç extraordinari de determinades persones del comitè directiu amb plusos extres milionaris. El primer se'l va concedir a ell mateix per valor de gairebé 700.000 euros, el segon, d'una mica més de 250.000 euros, el va donar al seu còmplice Jordi Montull i el tercer, per valor de 100.000 euros, a l'aleshores directora general de l'entitat, Rosa Garicano. La pràctica de pagament d'incentius, comissions o premis va ser habitual durant el mandat de Millet i sempre hi havia una excusa per concedir-los, ja fos per la captació de nous membres o pel simple fet de caure bé al president. Cap dels receptors d'aquests incentius, molts d'ells professionals jubilats o membres de l'exjunta directiva, mai no van alertar d'aquesta pràctica poc ortodoxa, tenint en compte que la quantitat que fos, sempre la cobraven en efectiu. Millet ha admès que va arribar a autoritzar a pagar plusos a algunes vídues de directius morts «per tal que quedessin protegides». Precisament va ser l'ús de diner en efectiu que va posar en guàrdia l'Agència Tributària al febrer de l'any passat. Al cap de pocs dies es van fer reintegraments per valor d'1,7 milions d'euros de comptes de la fundació en bitllets de 500, que estan sotmesos a un control i seguiment quan es mouen en quantitats com aquestes. Els inspectors d'Hisenda van reclamar factures que justifiquessin sortides igualment milionàries dels comptes de l'entitat del 2003 i com que no tenien res, Millet i Montull van recórrer a empreses col·laboradores que es van avenir a fer factures falses amb data d'aquell any. El mes de sembre passat i després de detectar l'engany, l'Agència Tributària va posar el cas en coneixement de la Fiscalia de Barcelona que va presentar una querella contra cinc exdirectius de l'entitat, entre ells Millet, Montull, l'exdirectora general i dues persones més que probablement són l'exinterventor de la fundació i el secretari de l'Orfeó.

Fèlix Millet va fer i desfer al seu aire abusant de la confiança dels socis, administracions, empreses i mecenes que integren la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. I ningú no va descobrir l'engany malgrat que la institució havia de presentar, des del 2001, cada any, un informe dels comptes auditat per una empresa externa. Aquesta empresa, Gabinete Técnico de Auditoría i Consultoría SA, sempre va certificar com a bons els números presentats per la institució davant de la direcció general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, que actua de protectorat i exerceix el control administratiu de les fundacions privades. Ara, tothom s'estira els cabells i no s'explica què i qui va fallar. El jutjat haurà de determinar-ho.