Retorn al 1900

En el seu testament, l'industrial Antoni Amatller hi va deixar escrit un desig: si la seva filla Teresa moria sense descendència, com va ser, volia que la seva casa del passeig de Gràcia es convertís en un museu del modernisme. Amatller va morir el 1910, sense pràcticament haver pogut gaudir de la meravellosa residència que li va crear l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i poc més d'un segle després, ja té el museu que havia somiat. Perquè, efectivament, és de somni. La casa Amatller serà visitable a partir d'avui amb el millor interior modernista de Barcelona. El millor, el més autèntic... únic, si es té en compte tot el que s'ha destruït en èpoques no tan passades.

El procés per arribar fins aquí ha estat llarg. Però era una vella aspiració de la Fundació Privada Institut Amatller d'Art Hispànic, propietària de la finca amb el seu singular coronament escalonat, que es va activar el 2009 amb la signatura d'un conveni per pactar el finançament de la restauració i la museïtzació de la casa Amatller. Unes obres que han acabat costant prop de 5 milions d'euros, que s'han cobert d'aquesta manera: un 50% l'ha aportat la Fundació Montemadrid; un 20%, la Generalitat; un 20% més, l'Ajuntament i el 10% restant la mateixa fundació.

Una inversió important però imprescindible per assolir els nivells d'excel·lència que perseguia aquesta insòlita aventura de restauració. Totes les estances del pis principal de la casa han recuperat l'esperit del 1900, l'any que Puig i Cadafalch va signar el final de les obres. Tots els detalls són de l'estil originari o l'emulen. Fins i tot s'han restituït alguns espais en què s'havia intervingut després de la mort d'Antoni Amatller. I no cal dir que s'han eliminat els afegits funcionals per al desplegament de l'activitat de l'Institut Amatller. La gran sort de la casa Amatller és que conserva pràcticament tots els mobles de fa 100 anys. Alguns estaven dispersos, però s'han anat a buscar i ara tornen a lluir exactament on lluïen el 1900. D'altres s'han replicat en dissenys d'una precisió extraordinària.

Terres, parets i sostres –en un de fals, s'hi amagava un petit tresor amb dotze monedes d'or dels segles XV i XVI, valorades en 2.000 euros– fan olor de 1900. Fins i tot les làmpades evoquen la lluminositat d'aquells temps. No s'ha hagut d'inventar res: tot s'ha xuclat de velles fotografies i de la pila de documentació que es custodia, amb multitud de dibuixos. Una riquesa informativa excepcional. Per al projecte, liderat per l'arquitecte José Ignacio Casar, s'han mobilitzat especialistes d'arreu –“els millors”, exclama Santiago Alcolea, director de l'Institut Amatller– perquè captessin la genialitat del col·lectiu d'artistes i artesans que van treballar sota les ordres de Puig i Cadafalch amb l'ambició d'erigir el que s'ha qualificat com l'obra apoteòsica de les arts decoratives. “Tots ells van fer possible el modernisme, tot i que són noms que sovint queden ocults; Nosaltres aquí els reivindiquem”, emfasitza Alcolea.

A la casa museu Amatller, se'n reivindiquen moltes, de coses. Per començar, la figura del seu propietari, Antoni Amatller, un home que va fer una fortuna amb l'expansió de la fàbrica de xocolata de tradició familiar i que tenia molts neguits culturals, com a fotògraf i col·leccionista, dues passions que recull l'arquitectura de la seva residència, amb múltiples picades d'ullet a la façana. A través d'aquest personatge tan fascinant de la Barcelona del tombant de segle, culte i cosmopolita, la casa museu explica “qui va fer possible el modernisme: una burgesia il·lustrada que tenia molts diners i altres inquietuds”, assenyala Alcolea.

Amatller va comprar la finca, el 1898, per 490.000 pessetes i tota la transformació que en va fer Puig i Cadafalch li va costar un milió de pessetes. Va ser l'edifici que va inaugurar la Mansana de la Discòrdia. Una discòrdia, o una pugna, entre arquitectes per gestar l'immoble més bell del passeig de Gràcia. Domènech i Montaner a la casa Lleó Morera; Gaudí a la casa Batlló. Tres joies veïnes que ara, cent anys després d'haver estat construïdes, estan totes obertes al públic.

Tota la Mansana de la Discòrdia és visitable, per bé que els models d'explotació turística són com la nit i el dia. La massificació que impera a la casa Batlló ni s'ensumarà a la casa Amatller, on les visites seran molt controlades i limitades. Només hi entraran grups de 12 persones, i sempre aniran acompanyades d'un guia. Als assistents se'ls facilitarà –ara no, més endavant– una tauleta per farcir la visita de tota mena d'informació. Arriba a tal extrem la preocupació per garantir la preservació de la casa que tots els visitants hauran de posar-se uns protectors als peus per accedir-hi. I en cap cas s'hi podrà passejar amb talons. L'entrada costa 15 euros. Els responsables de la casa es donen un parell de mesos de prova. Hi haurà un tiquet conjunt per promocionar la Mansana de la Discòrdia? “En parlarem, però en tot cas l'anomenaran «el tiquet de la concòrdia»”, bromeja Alcolea.

Retorn al 1900. Com diu l'arquitecte José Ignacio Casar, dins de la casa Amatller sembla que en qualsevol moment puguin aparèixer darrere una porta el senyor Amatller i la seva filla Teresa.O Puig i Cadafalch observant la
seva obra mestra. Passin, vegin i, sobretot, gaudeixin.