Opinió

etcètera

david paloma

Canvi d'agulles

La idea és bona: deu maquinistes de la llengua expliquen les seves propostes de canvi d'agulles perquè el català agafi una bona via. Parlo d'un llibre publicat recentment i que farà parlar. Canvi d'agulles. Per un català més ric, àgil i senzill (RBA-La Magrana), a càrrec de deu especialistes.

El resultat també és bo perquè són maquinistes amb experiència, que han portat models diversos en condicions variades. Són professionals que saben combinar contingut i formes. És a dir: saben explicar amb detall el funcionament del tren mentre xerren i es preparen un cafè, i alhora n'ofereixen als que treuen el cap per la cabina. La meva enhorabona a tots, coneguts i saludats, per la destresa i el coneixement.

Tanmateix, apuntaré ara algunes observacions per contribuir a obrir el debat, que és el que demana l'editor. Disparo: no són propostes de canvi d'agulles. Promouen només una mà de pintura, una actualització necessària i urgent. Recordem que la gramàtica oficial és de 1918.

Les dièresis sobreres que argumenta Rudolf Ortega tenen motius per caure (però només algunes, diu). L'autèntic canvi d'agulles seria replantejar l'accentuació de paraules com gràcia, contínua i tantíssimes més que ens hem de creure que són esdrúixoles. El desajustament entre el que es diu i el que hem d'escriure va molt més enllà d'unes poques dièresis. I obre un capítol sobre el valor de la llengua com a mitjà de comunicació i alhora com a signe d'identitat.

La negació simple que defensa Pau Vidal ja té un lloc en els mitjans de comunicació, tret de La Vanguardia. “En general evitarem la doble negació”, repeteixen els llibres d'estil. “Les desgràcies mai vénen soles”, sense el no darrere mai, és una frase correcta. Però es prefereix “Les desgràcies no vénen mai soles”, que és més natural. Fabra no condemnava del tot la negació simple. Cal pensar que l'Institut també actualitzarà l'ús dels termes de polaritat negativa.

També hi ha una sèrie de paraules “que truquen quotidianament a la porta de la Secció Filològica” (Ricard Fité). No és un canvi d'agulles tenir controlat aquest cabal. Només és qüestió de temps que el diccionari normatiu el reculli.

En un altre Etcètera hi faré unes quantes observacions més, per força breus.

L'apunt
Fabra mateix ja va promoure una llengua més fàcil, cent-i-tants anys enrere. Volia suprimir, per exemple, totes les hacs. No se'n va sortir. Per cert: els deu autors del llibre són homes. Com en temps de Fabra.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia