Sempre modernistes

El retorn de Brighton 64, clàssic mod de la Barcelona dels anys vuitanta, ja no es redueix només a un grapat de concerts i el disc Esta vez va en serio (2012). Els germans Ricky i Albert Gil –fills de l'advocat August Gil Matamala, germans de l'actriu Ariadna Gil–, el teclista Jordi Fontich i, en aquesta ocasió, Eric Herrera (que agafa el relleu, a la bateria, de Tino Peralbo) publiquen Modernista (BCore), un disc gravat –com l'anterior– als estudis de Santi Garcia a Sant Feliu de Guíxols i amb el valor afegit de poder incloure, com el seus primers discos, una secció de vents. “Tot i que el títol del disc anterior [Esta vez va en serio] era premonitori, aleshores no sabíem si faríem mai res més”, admet Ricky Gil. “Si bé als anys vuitanta vam sortir escaldats de totes les discogràfiques on vam estar, ara estem en una des d'on se'ns anima a fer discos, la qual cosa ens sembla increïble i sorprenent.”

A diferència del seu disc anterior, on Brighton 64 recuperaven temes que no havien pogut gravar mai, a Modernista 10 de les 12 cançons –dues de les quals en català– són noves. “Això ens ha portat més feina, però també ens ha permès poder fer un disc que reflecteix millor el punt on ens trobem ara, ja que és inevitable que les circumstàncies de la vida s'infiltrin a les cançons”, diu Gil. “Quan vam començar a tocar no pensàvem en absolut que tants anys després encara ho faríem, però el temps ens ha ensenyat que no únicament els músics de blues i jazz poden fer-se grans i continuar tocant.” La relació entre Albert i Ricky Gil, a més, ja no és com abans. “Mai no ens havíem barallat gaire, però ara ja no ho fem en absolut. L'època que vam passar separats, l'Albert amb Chest i jo amb Top Models, va marcar un abans i un després. Ara, el respecte pel que fa l'altre és total.”

Modernista inclou Síndrome de Rebeca, amb lletra de l'escriptor Carlos Zanón, i Caminos por recorrer, en honor al desaparegut Alfredo Calonge de Los Negativos. “Quan vam començar pràcticament ens va adoptar i no va faltar en cap dels nostres concerts. Mai des de llavors vam deixar de ser amics.”