Les pintures del patrici

Bàrcino va ser una colònia amb una alta concentració de membres de l'elit romana. També se sap que era una de les ciutats amb més lliberts de l'Imperi, que, a més, gaudien d'un alt poder adquisitiu. És per aquesta raó que la majoria de les troballes arqueològiques romanes que s'estan trobant a Barcelona corresponen a cases i edificis pertanyents a les classes socials més afavorides del sistema romà.

És el cas de la Domus Avinyó, situada sota un edifici municipal del carrer Avinyó 15, i que es va trobar el 2004 arran d'unes obres. Les excavacions van treure a la llum una part d'una casa, que es deuria construir al segle I i que es va reformar al segle IV. No se sap qui van ser els propietaris de la casa, en tot cas segur que va ser una família patrícia.

S'hi va trobar un paviment molt ben conservat (amb marques d'on arribava el mobiliari del triclini o sala de banquets), un mosaic, però sobretot l'únic conjunt de pintures murals romanes, mai documentades abans a Barcelona. Les pintures es van trobar totalment fragmentades però, en el marc del pla Bàrcino, s'han pogut restaurar i reconstruir com si fos un trencaclosques, sota la direcció de Lídia Font, responsable de restauració del Museu d'Història de Barcelona (Mubha). I sense cap mena de dubte, aquest és l'ham principal de la visita a la Domus Avinyó, a l'abast del públic a partir de després de Setmana Santa.

Només a primera vista, i malgrat que faltin fragments importants, es pot apreciar que el conjunt pictòric és de gran qualitat i refinament, amb un estil anomenat pompeià, ja que és similar al dels extraordinaris frescos trobats a la ciutat de Pompeia. Carme Miró, responsable del pla Bàrcino, no descarta que fins i tot fossin realitzades per un pintor provinent de la Península Itàlica.

A més d'abundants motius florals i geomètrics, les pintures, que estaven situades en el sostre del cubiculum (una cambra de llit diürna on podien tenir lloc recitals literaris privats, negocis o relacions sexuals), tenen com a motiu central l'episodi mitològic del rapte de Ganimedes, emmarcat dins d'un rombe.

Zeus i Ganimedes

La història és la d'un bell jove pastor troià del qual Zeus s'enamora perdudament. Zeus, convertit en àguila, el rapta i se l'emporta a l'Olimp per convertir-lo en el seu amant i coper. En les pintures conservades, es distingeixen perfectament els peus i les sandàlies de Ganimedes, així com un fragment de les ales de l'àguila. “És un tema pictòric que parla de llibertat, d'amor i d'homosexualitat, i ens diu molt sobre el propietari de la casa”, explica Carme Miró.

La restauració i museïtzació de la Domus Avinyó, que ha costat 400.000 euros de l'erari municipal, remarca el conjunt pictòric que es pot admirar a l'alçada de la vista, però també s'exhibeixen altres fragments de pintura mural de la casa com una en què apareix la musa de la música, Terpsícore, portant una lira, sent la primera representació coneguda d'un instrument musical a Barcelona. També es mostra el fragment pictòric d'un amoret.

El primer forn de pa

La domus estava situada just en el límit de la muralla, cosa que permet que en la visita a la casa es pugui veure un fragment del mur, així com l'intervallum, un carrer que recorria el traçat de la muralla per l'interior, a manera duna ronda.

Amb una amplada de 7,5 metres, aquesta via acollia negocis i botigues i en el cas del punt de la Domus Avinyó, un forn de pa del segle IV, que hauria ajudat a la manutenció de la casa. És el primer forn de pa documentat de Barcelona. També s'ha trobat un molí de pedra volcànica de la zona de Pompeia, en aquest cas del segle I.

La Domus Avinyó s'obrirà al públic després de Setmana Santa i sempre amb visita guiada i reserva prèvia al Mubha. La visita només tindrà lloc dissabtes i diumenges d'11 a 13 hores.