Un jutjat d'Osca declara nul·la la compra de les obres d'art sacre de Sixena

La magistrada del Jutjat de Primera Instància número 1 d'Osca ha declarat nul·les les compravendes de més d'un centenar de peces d'art efectuades per la Generalitat i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a l'orde religiós del monestir de Sixena entre els anys 1983 i 1994. Així, estableix que les peces, que actualment s'exposen entre el MNAC i el Museu de Lleida i que el govern aragonès valora en 49,8 milions de pessetes (uns 300.000 euros), siguin traslladades al monestir de Sixena, situat a la població aragonesa de Vilanova de Sixena. A més, imposa les costes del procés judicial a les institucions catalanes.

La resolució dóna la raó a les demandes presentades pel govern d'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, que sol·licitaven que es declaressin nul·les les compravendes de béns efectuades entre les monges del monestir de Sixena i la Generalitat.

En resposta a les al·legacions efectuades per les parts demandants, la magistrada considera acreditat que els dos demandants estan legítima i legalment autoritzats a reclamar els béns, ja que “els correspon la protecció i gestió del Patrimoni cultural i històric aragonès”. “Atès que ostenten competències administratives culturals sobre el monument, tenen plena legitimació per sol·licitar la nul·litat dels contractes celebrats entre la Generalitat de Catalunya i la comunitat religiosa que va alienar els béns del monestir de Vilanova de Sixena”, precisa la sentència.

L'escrit de la jutgessa incideix en el fet que el centenar de peces objecte dels contractes de compravenda en litigi “es trobaven en el monestir de Vilanova de Sixena en el moment de la seva declaració com a Monument Nacional l'any 1923” i, per això, “reuneixen les característiques esmentades per ser considerats part del bé immoble del monestir de Sixena” i, conseqüentment, “ha de resultar aplicable a aquests béns alienats el règim jurídic establert per la Llei de Patrimoni Històric Espanyol per als béns immobles declarats d'Interès Cultural”.

Per aquest motiu, considera que en els contractes de compravenda que es van fer en els anys 1983, 1992 i 1994 “les parts van traspassar els límits de l'autonomia privada infringint norma imperativa o prohibitiva” i que “s'han vulnerat àmpliament l'ordenament jurídic” ja que “l'alienació és nul·la de ple dret”, i que aquesta alienació “en cap cas hauria d'haver-se produït, doncs la legislació protectora vigent no permetia el desmembrament i consegüent destrucció de Béns d'Interès Cultural”.

En aquest sentit, la sentència conclou que, no havent-se notificat prèviament aquestes alienacions ni a l'Administració de l'Estat, ni al govern d'Aragó, el caràcter de Béns d'Interès Cultural per estar compresos dins la declaració del 1923, aquestes alienacions “manquen d'un vici de nul·litat absoluta o radical, de ple dret”.

“Es tracta d'un BIC indivisible, l'alienació del qual en parts implica la seva destrucció i mutilació, no sent per tant transmissible ni hàbil per ser posseït en concepte de propietat per ningú, mentre no obtingui les llicències corresponents i necessàries de l'autoritat administrativa competent conforme al procediment administratiu a seguir”, segons la sentència.

Durant el judici celebrat a Osca, la Generalitat va defensar, entre altres raons, la legalitat de les compravendes basant-se en què es tracta de béns mobles no inclosos a la declaració de Bé d'Interès Cultural del monestir de Sixena efectuada al 1923.

Per la seva banda, el MNAC va al·legar que l'operació de compravenda efectuada “va ser una operació de salvament i protecció del patrimoni i no d'un espoli”. També va argumentar que “el principi d'intangibilitat dels béns immobles del patrimoni ha de cedir davant el principi de conservació de la Llei 16/1985 de 25 de Juny del Patrimoni Històric Espanyol i protecció del patrimoni”.