Cheek by Jowl, creada per Declan Donnellan i Nick Ormerod el 1981, s'ha guanyat a pols la fama de ser la millor companyia del món fent muntatges d'obres de William Shakespeare, i al llarg de la seva trajectòria n'ha portat a escena una catorzena, comptant el Macbeth que es veurà a Salt, una peça que, com totes les del bard, parla, sobretot, de la condició humana. Per a Donnellan, una de les escenes més potents del muntatge és el moment en què Lady Macbeth, somnàmbula, es fa la pregunta següent: «Qui s'hauria pensat que aquest home estaria tan ple de sang?», referint-se al seu marit. Per al director anglès, Macbeth, escrita cap a 1606, «és una obra molt moderna» que no parla sobre la «història d'una parella que ha matat el rei, sinó d'una parella que és conscient que ha matat el rei, és a dir, parla de l'experiència del que han fet». Per al director anglès, aquesta peça està relacionada amb la «desexperiència», perquè segons ell «l'home té per costum fer una cosa i en perd l'experiència. El problema no és experimentar coses, és desexperimentar-les perquè la realitat, assumir-la, és una situació incòmoda i només un boig creu que viu immers en la realitat, que és insuportable. Mirar els estels en una nit clara és insuportable. Pensar en els anys que estarem morts és insuportable». Donnellan explica que Macbeth no és una obra per a aquells que pensin que els protagonistes s'adonen de què han fet i aprenen a viure amb aquella realitat. «La parella és conscient del que ha fet i acaba destruïda per la seva imaginació», diu Nick Ormerod, confundador de la companyia i responsable de l'escenografia i el vestuari de l'obra. Ormerod explica que el text no s'ha modificat, no se n'ha fet cap versió, i que no s'ha situat l'acció en un moment històric concret per tal de facilitar referències modernes, tot i l'existència d'imaginàries lluites d'espases, en la línia del que sempre ha exigit la companyia anglesa, és a dir, un espectador voluntari, que hi posi imaginació per aconseguir portar a bon terme el fet teatral.