Lúcid i compromès
Mor als 74 anys l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano, un “caçador d'històries” i defensor dels més desfavorits d'Amèrica Llatina
El reconegut escriptor i periodista uruguaià Eduardo Galeano, un lúcid analista de la injustícia i les contradiccions de l'Amèrica Llatina, va morir ahir a Montevideo als 74 anys. Divendres va ingressar en un hospital a causa d'un càncer de pulmó que patia des de feia anys, i ahir la seva editorial va confirmar la seva mort.
Galeano va publicar el 1971 Las venas abiertas de América Latina, un referent del pensament d'esquerres dels setanta i vuitanta en què denunciava l'explotació del subcontinent des dels temps del colonialisme. També és conegut per La memoria del fuego, en què feia un llarg i exhaustiu recorregut per la història d'Amèrica.
Els llibres de Galeano combinaven el periodisme, la ficció i l'anàlisi política. Contundent en les seves opinions, Galeano va donar veu als més desafavorits i a les víctimes polítiques dels governs militars. Ho va fer amb un llenguatge senzill, amb una mica d'ironia, que “permeti pensar, sentir i divertir-se, no habitual en els discursos d'esquerra”, va afirmar el mateix autor.
Vocació tardana
Abans de començar a escriure, Eduardo Galeano va tenir diversos oficis: obrer en una fàbrica, cobrador, dibuixant de lletres... Però finalment va descobrir en l'escriptura la seva vocació. “Tot està aquí –va dir, i ho recordava ahir l'agència Europa Press–. Surto al carrer cada dia amb els meus sentits i ulls ben nets per sentir les veus secretes i descobrir els colors amagats. Sóc un caçador d'històries, un escoltador de veus.”
Tot i reconèixer la seva afinitat amb la ideologia d'esquerra, desdenyava l'etiqueta d'escriptor polític: “És una cosa que rebutjo, perquè em limita i amenaça de convertir-me en un autor pamfletari, a les ordres d'algun partit o alguna religió, i això no té res a veure amb mi.”
Però el 1973, arran del cop d'estat militar a l'Uruguai, Eduardo Galeano va ser empresonat i posteriorment va emprendre un llarg exili a Argentina i Espanya. Las venas abiertas de América Latina va ser, segons l'autor, “un punt de partida, no d'arribada”. “A partir d'aquí vaig anar desenvolupant un llenguatge propi. Vaig abraçar altres estats, altres perfils, altres temes de la realitat”, va comentar el febrer del 2013.
Les seves obres segueixen vigents malgrat el pas del temps, tant si parlen de temes polèmics o reflexionin sobre la condició humana i com es vinculen les persones, els països i els continents. Escriptors i líders polítics de l'Amèrica Llatina i fins i tot d'Europa van lamentar ahir la mort d'Eduardo Galeano i van lloar la seva obra i el seu compromís polític.