Bellesa i força

David Foenkinos no coneixia la festa de Sant Jordi, però està encantat de poder debutar amb un llibre que ha estat tan important en la seva vida, Charlotte (Ed. 62/ Alfaguara). Al seu país, França, li diuen que ara es dedica a “charlotitzar” tothom. I és que aquesta novel·la de poc més de dues-centes pàgines neix d'una passió: la que Foenkinos sent per Charlotte Salomon, una pintora jueva que va morir amb només 26 anys a Auschwitz. Estava embarassada de cinc mesos.

“La primera vegada que vaig veure els seus quadres va ser un xoc, tant emocional com intel·lectual”, explicava ahir l'autor. Va ser per casualitat, empès per una amiga que treballava en un museu parisenc on feien una exposició de la seva obra. Va ser fa deu anys. El temps que ha trigat a donar forma al llibre: “Vaig intentar moltes vegades començar-lo, però no hi havia manera, fins que per fi vaig trobar la forma adequada.” Aquesta forma pren la primera persona del singular. L'autor no només presenta una “biografia” d'aquesta pintora, sinó que també narra la seva experiència de com va descobrir-la, investigar-la, i finalment escriure la novel·la. “No és un llibre periodístic, sinó emocional; vaig recórrer tots els indrets on havia viscut Salomon.”

L'estil pot sorprendre perquè són frases de 63 caràcters separades per un punt i a part. A primer cop d'ull poden semblar versos, però no ho són. “Les frases curtes donen ritme a la narració i era l'única manera d'escriure aquesta història.”

Charlotte neix en el si d'una família marcada pel suïcidi, una “maledicció” que ella aconsegueix superar mitjançant la bellesa i l'art. “Volia mostrar que, malgrat la foscor del tema, el llibre és portador de vitalitat i llum, com la mateixa Salomon, un personatge molt poètic”. Titllada de “mística” pel mateix autor, la novel·la ressegueix la vida d'aquesta noia jueva víctima de l'Holocaust. “És una dona que també és un exemple de força i coratge, perquè mostra que ja pots estar desesperat i trobar la força per viure a través de la bellesa.”

Amb l'afany de compartir i donar a conèixer la vida d'aquesta pintora, Foenkinos no descarta que es faci una adaptació de la novel·la: “No tinc pressa, espero un projecte de gran abast.” Mentrestant, està satisfet perquè a la tardor es publicarà per primer cop una edició integral de les obres de la pintora (que es conserven a Amsterdam), i a Villefranche-sur-Mer, un poblet de la Provença on es va refugiar fugint del nazisme, li dedicaran una gran exposició que s'inaugurarà al maig.

Després d'escriure Charlotte, Foenkinos s'ha estat un any sense escriure res –“no podia”–, però ahir va revelar que fa dos dies s'ha posat de nou davant l'ordinador. La seva nova obra –i això és primícia!– serà molt diferent de les anteriors i girarà al voltant de la literatura.