Entre sospitosos habituals
Xavier Bosch, Sílvia Soler i Martí Gironell es reparteixen el podi dels llibres més venuts
Fañanàs i Fonalleras encapçalen la llista dels escriptors de la ciutat més sol·licitats a les parades
Fa uns quants Sant Jordi, quan als llibreters els preguntaven quin era el títol que previsiblement acabarien venent més al final de la jornada, se n'anaven de dret a una pila bastant notòria de la parada, t'allargaven un exemplar i et deien en un to incontestable: “Aquest!” Solia ser un Monzó, un Cercas, un Larsson, un Espinosa, segons l'època, segons la campanya editorial del moment. Ara, quan algun desaprensiu s'acosta a fer la pregunta rutinària, s'arronsen d'espatlles, vaguen d'un pilonet a l'altre, te n'assenyalen un amb una certa indecisió, s'hi repensen, n'estiren un altre, i el del costat, i el de l'altre cap de taulell, i van afegint: “Ah, i aquest també.”
De l'“aquest!” irrebatible al “i aquest també” hi va un món. Segons la nota oficial del gremi difosa ahir, és la constatació que s'ha trencat la tendència a consumir només un o dos llibres destacats en favor d'un “ampli ventall de títols entre els quals la gent pot triar”. Seria realment estimulant, si fos cert. Perquè si Sant Jordi ha servit mai per elaborar alguna teoria sobre el comportament humà és aquesta: quan es brinda a la gent l'oportunitat d'escollir, es decanta invariablement per la unanimitat i la repetició. Potser s'han anivellat els graons del podi, però al rànquing dels llibres més venuts ahir a Girona, com a tot Catalunya, hi tornaven a ser els mateixos autors dels últims anys: Xavier Bosch, Martí Gironell, Sílvia Soler... Canvia el producte, però la ronda de reconeixement es debat entre els mateixos sospitosos habituals, preferentment si han estat coronats amb algun premi, com Algú com tu, de Bosch (Premi Ramon Llull), o L'àguila negra, de Joan Carreras (premi Sant Jordi), un altre dels més venuts a Girona.
Varietat i repetició
¿D'aquest comportament es podria inferir alguna teoria general sobre l'estat present de la nostra literatura? Segurament només serveix per explicar la mecànica ludicofestiva del mateix Sant Jordi. Una conversa entre dues senyores d'edat caçada al vol en una de les parades de la Rambla ho exemplificava prou bé: “Busco una cosa divertida, fàcil de llegir. No, aquest no [reacciona amb aspror davant un Ken Follett]. Em sembla que agafaré aquell d'en Boris Izaguirre.” Se'n van i s'acosta al taulell un noi jove amb la revista Muy Interesante enrotllada a la mà que fa pensar en la possibilitat d'una revelació. Res. Va de pet cap a la secció Paulo Coelho, que no falla mai, i n'adquireix un exemplar, no té cap importància quin. La varietat ahir era això.
La presidenta dels llibreters gironins, M. Carme Ferrer, de l'Empúries, agraeix que “els lectors ara comprin de tot”, perquè ajuda a donar sortida a més títols que abans. Per això també és reticent a facilitar llistes dels més venuts massa d'hora, per no donar idees que condicionin la compra i perjudiquin altres llibres menys mediatitzats. En canvi, Guillem Terribas, de la Llibreria 22, agraeix que “la propaganda que ja fan els diaris i les emissores estalviï feina als llibreters”, que són menys requerits pels vianants perquè un professional els orienti, però quan es dóna el cas, Terribas ho té clar: “Si el que volen és divertir-se, no els pots putejar recomanant-los un bon llibre.”
La majoria coincideixen amb Ferrer que “afortunadament els més venuts cada vegada estan més repartits”, i a banda de Bosch, Soler i Gironell, el trio d'asos de la jornada, esmenten també El gran inquisidor, de Miquel Fañanàs, i La sala d'estar és un camp de futbol, de Josep Maria Fonalleras, els dos escriptors de casa que van tenir més sortida. La finestra discreta, el “quadern de la roda del temps” d'Antoni Puigverd, no va tenir tant d'èxit, però la mestressa de can Geli ho trobava normal dins un tàcit elogi de la lectura reposada: “Aquest és un llibre de botiga, no de parada.” Pep Prieto, amb Els llunàtics, va fer-se també un racó entre els elegits per a la glòria jordinesca, almenys mentre va ser rere el taulell signant exemplars del seu llibre, que amb la seva verbositat exultant va aconseguir exhaurir ja al migdia. Fins i tot Cristina Masanés, en vista que tampoc era un dia propici a la lectura lenta que exigeix la seva Germaine Gargallo, va comprar-n'hi un i se'l va fer dedicar: un cas exemplar d'esportivitat. Rafel Nadal, que al setembre publicarà nou llibre, “una novel·la ambientada a Itàlia que ja no té res a veure amb la memòria familiar”, com que passava per allà, també va acabar firmant alguns Quan en dèiem xampany.
La llista dels favorits a Girona es completava, prenent nota dels “i aquest també”, amb El món blau, d'Albert Espinosa, que tots els llibreters consideraven que aquest any havia “punxat“, i Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí. I entre els infantils i juvenils, Les putes receptes de la iaia, de Jofre Martell; Wonder, de J.R. Palacio, que continua resistint, i La diada de Sant Jordi, del gironí Carles Sala.