Biblioteques del poble

Una bona representació del món literari gironí –els escriptors, els editors, els llibreters i, ahir especialment, els bibliotecaris: baules fonamentals de la cadena del llibre– va tornar a iniciar ahir la festa major de la cultura, a l'esmorzar literari convocat per la Generalitat al pati de la Casa Solterra, seu dels serveis territorials de Cultura. Com a amfitrió, el delegat del govern, Eudald Casadesús, va donar la benvinguda als assistents, la majoria molt fidels a aquesta cita anual ja convertida en “una tradició del matí de Sant Jordi”, ideal per agafar forces i sortir després a les parades de la Rambla, ben predisposats a fer el cos a cos amb els lectors.

Casadesús va donar la paraula al conseller Santi Vila, que hi va intervenir fora del guió de l'acte i que, com va recordar el delegat, té connexions amb el sector cultural com a guanyador del premi Joan Fuster d'assaig, el 2004, amb Elogi de la memòria. “Sento el plaer i l'orgull de formar part d'una nació que té com a principals valors la llibertat, l'amor i la cultura”, va dir Vila, que va destacar el fet que Catalunya ha sabut afrontar aquests “temps convulsos” sense trencar la seva cohesió social i mantenint “lligams forts” més importants que les diferents posicions ideològiques.

L'esmorzar va estar dedicat a les biblioteques, en el centenari de la xarxa de biblioteques populars impulsada per la Mancomunitat. Assumpta Estivill, doctora en biblioteconomia, va lloar aquella xarxa dissenyada per Eugeni d'Ors, que va concebre unes biblioteques molt modernes per la seva època, amb prestatges oberts als lectors i voluntat de servei a la comunitat –sales infantils, horaris amplis, préstec gratuït a domicili, etc.– en contraposició al model estatal que es limitava a dipositar llibres en espais inaccessibles per a la majoria. “Amb la República, la situació a la resta de l'Estat va millorar, però sense la solidesa del sistema català.”

La directora de la biblioteca Marià Vayreda d'Olot, Carme Simon, va recordar que aquesta va ser una de les quatre primeres biblioteques públiques que va haver-hi a Catalunya. “En aquests cent anys han canviat moltes coses, però l'esperit i els serveis de les biblioteques són els mateixos.”