Mor la dama negra

Després de la mort de P.D. James a finals de l'any passat, Ruth Rendell va quedar com l'última de les grans “dames del crim” britàniques que quedava amb vida. Però poc després, al gener, l'autora de Carne trémula i Amores que matan va tenir una embòlia greu i ahir mateix la seva editorial, Penguin Random House, va anunciar la seva mort a Londres als 85 anys.

Rendell, com tants altres companys escriptors seus del gènere policíac, va crear una sèrie de novel·les protagonitzades per un únic detectiu, en aquest cas l'inspector Reginald Wexford, policia rural de la localitat fictícia de Kingsmarkham, de la qual va escriure 24 volums.

Però l'escriptora va arribar a publicar fins a una setantena d'obres –traduïdes a més de vint llengües– i, sobretot fora de la sèrie de Wexford, va posar l'accent en la psicologia dels personatges, centrant-se en els criminals, descrivint també amb agudesa la doble cara d'una part de la classe mitjana britànica hipòcrita i inculta. En les seves obres signades sota el pseudònim de Barbara Vine, Rendell va fer un pas endavant endinsant-se en la mentalitat de psicòpates, assassins i violadors. L'autora també era cèlebre pels seus finals imprevisibles.

La seva era, doncs, una literatura gens complaent, interessada en el cantó fosc de la naturalesa humana, que va fascinar cineastes com ara Claude Chabrol, Claude Miller, François Ozon i el mateix Pedro Almodóvar, que el 1997 va adaptar Carne trémula. A la televisió britànica, la sèrie basada en algunes de les seves novel·les, Los misterios de Ruth Rendell, va tenir un gran èxit durant tretze anys.

Nascuda a South Woodford i criada al barri londinenc de Leyton, Rendell va tenir una infància difícil. Sempre deia que havia estat més unida a la seva mainadera que a la seva mare, que no va poder estar per ella a causa d'una esclerosi múltiple. En canvi, qualificava el seu pare d'“extremadament amorós”, qualitats que la van inspirar a l'hora de crear el personatge de l'inspector Wexford.

Va començar la seva carrera com a periodista en diaris locals, escrivint brillantment, però va tenir més d'un problema per inventar-se cròniques, com quan va publicar un article sobre el discurs del president d'un club de tennis (que l'home li havia passat per avançat) sense haver anat a l'acte. L'home va morir poc abans de pronunciar el discurs d'un atac de cor.

Després d'escriure sis novel·les que van ser rebutjades per les editorials, finalment el 1964 va publicar Dedicatoria mortal, també primera novel·la de la sèrie de Wexford. L'èxit no es va fer esperar i a partir d'aquí el ritme d'escriptura mitjà de Rendell va ser d'un llibre cada set o vuit mesos.

L'escriptora tenia fama d'esquerpa. En canvi, com a membre del Partit Laborista, es va convertir en baronessa per mitjà del govern de Tony Blair, i des de la Cambra dels Lords va impulsar causes com ara l'actual llei contra la mutilació genital femenina.

Malauradament, l'obra de Rendell, àmpliament traduïda al castellà, no ha estat traduïda al català, llevat de Judici de pedra.