Amb Los condenados, projectada ahir en la recta final del festival, Isaki Lacuesta ha dut a Sant Sebastià una pel·lícula digna de figurar en el palmarès d'una secció oficial en què, seguint un gust clàssic, destaca El secreto de sus ojos, de l'argentí Juan José Campanella, però, si es fa atenció a un cinema que s'arrisca, sobretot s'hi ha revelat Hadewijch, una proposta del francès Bruno Dumont tan controvertida com apassionant. La pel·lícula de Lacuesta no ha tingut una rebuda entusiasta, però potser és degut al fet que, renunciant pràcticament a l'adhesió emotiva, conté un distanciament que busca la reflexió de l'espectador.
En una roda de premsa que va reflectir que Los condenados mena a un debat sobre la legitimitat de l'ús de la violència per defensar un ideal, com ara el de la justícia social pel qual van lluitar els antics guerrillers que protagonitzen el film, Isaki Lacuesta va comentar: «La lluita armada em sembla un dels temes fonamentals del segle XX. He intentat que cada personatge tingui l'oportunitat de defensar el seu punt de vista sobre el tema, de manera que no he volgut imposar el meu perquè cadascú faci la seva reflexió. Però la meva opinió sobre el tema em fa recordar una cosa que va dir Juan Goytisolo: ‘Quan mates algú per defensar una idea, no sempre defenses una idea, però sempre mates algú.'» A Los condenados, dos antics guerrillers d'un país innominat de l'Amèrica Llatina (però que podria identificar-se amb l'Argentina) participen en una excavació a la recerca del cos d'un company desaparegut fa trenta anys. Els efectes del pas del temps, i el sentiment de responsabilitat i el pes d'una antiga culpa, es reflecteixen fonamentalment en el rostre de l'actor argentí Daniel Fanego. «En el seu rostre, hi ha les empremtes de tota una vida consumida amb el pes del passat, mentre que en el rostre de Barbara Lenni, que interpreta la filla del desaparegut, s'hi reflecteix una vida que encara s'ha de fer», va apuntar Lacuesta a propòsit de les capes temporals i les diferències generacionals d'un film que, com és propi del cinema del director gironí, destaca per la manera de filmar els cossos.
A part de Los condenados, la competitiva va cloure ahir amb Vinc de Busan, un film nord-coreà de Jeon-Soon In en què contrasta la sobrietat de la posada en escena amb un tremendisme dramàtic a propòsit d'una adolescent que vol recuperar el fill que va deixar en adopció. Tot i que havia circulat que podia ser un dels films destacats de la secció oficial, aquesta continua tenint dos grans títols molt diferents: El misterio de sus ojos, de Juan José Campanella, i sobretot Hadewijch, amb el qual Bruno Dumont s'atreveix a rodar l'experiència mística d'una jove parisenca en el món contemporani.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.