L'aparició de petites editorials convida a una pràctica que semblava que la compra on line havia de fer desaparèixer. És la visita, com a mínim mensual, a la llibreria, sense cap llista a la mà, simplement amb la curiositat encesa perquè ens sorprenguin. Ara no només hi trobem nous títols i nous autors sinó també nous editors que potser es limitaran a treure mitja dotzena de novetats per any, però que precisament per això les tractaran amb molta cura, com els pares que tenen una única criatura i no es dediquen a parir com si l'era preconceptiva no fes temps que s'hagués superat.

Entre aquestes peces, m'ha anat a parar a les mans Els meus millors pròlegs, de Ferran Escoda, publicat per La Temerària, un segell amb un nom que va en la línia irònica de la llibreria Nollegiu. Els temeraris han tret aquest llibre que se'ns diu que és un conjunt de pròlegs de llibres inexistents. De fet, jo l'he llegit com un conjunt de relats i l'experiment m'ha semblat divertit, enginyós, ben escrit i molt ben editat, cosa que ja és molt.

Ja es veu que està escrit per algú que estima els llibres, algú de la secta de la literatura, dels que passen de puntetes i amb els ulls tancats pel dia de Sant Jordi i prefereixen ser lectors tota la resta de dies de l'any.

Llibres com aquest de Ferran Escoda oxigenen el panorama i potser passaran desapercebuts per a molts, però aniran fent el seu camí discret pel boca-orella entre els que remenen a les lleixes de les llibreries i llegeixen suplements literaris. Per cert, potser som pocs, però estem vius, recordem-ho.