Art per curar el món

Docfield va néixer fa tres anys sense fer massa soroll mediàtic, però s'ha acabat convertint-se en un dels festivals barcelonins més interessants. I amb més públic: l'any passat, les 134.000 persones que es van deixar seduir pel seu programa d'exposicions de fotografia documental, la seva raó de ser, el van erigir en el festival cultural amb més poder de convocatòria de la ciutat, segons dades de l'Institut de Cultura (Icub). Això ha estat un estímul extra per als organitzadors, l'entitat Photographic Social Vision, i enguany han perfeccionat el cartell amb 40 propostes que tenyeixen d'imatges del nostre temps museus, galeries, centres cívics, escoles i també carrers i places de la capital catalana. Docfield va engegar els motors dimarts i no els apagarà fins a finals de juliol.

Un festival entès com un passeig, físic però també mental i emocional, per la ciutat. En la seva tercera edició, s'ha dotat d'una eina molt pràctica per no perdre's en l'oceà de mostres: un catàleg de butxaca –només costa 3 euros, però en cap cas és obligatori per entrar a les exposicions: totes són gratuïtes– amb el qual és més fàcil seguir les set rutes que es proposen, per barris. Comprar aquest llibret és un gest per contribuir al finançament d'un esdeveniment que pràcticament prescindeix de les subvencions públiques. Els 102.000 euros que costa tirar-lo endavant es cobreixen en un 72% amb patrocinadors; la resta l'aporten la Generalitat (20.000 euros) i l'Ajuntament (8.000 euros).

Photographic Social Vision organitza des de fa onze anys l'exposició del concurs World Press Photo, la màxima referència del fotoperiodisme, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L'èxit de visitants d'aquesta mostra va ser la llavor per concebre Docfield, còmplice de tantíssims fotògrafs que “no tenen on difondre la seva feina però que, així i tot, les seves fotografies interessen al públic”, explica la responsable d'aquesta entitat, Sílvia Omedes. El festival, doncs, és una plataforma d'auxili del treball dels fotògrafs documentals, abordin el gènere que abordin.

L'anglesa Jessica Murray és la directora artística d'aquesta tercera edició. A ella se li ha encomanat la missió d'unir el conjunt de 40 mostres amb un mateix perfum: The heart of the matter, és a dir, El quid de la qüestió, “allò essencial per entendre la nostra realitat”, explica Murray, conscient que una sola fotografia no pot millorar el món, “però com a part d'un conjunt de coses pot ser una eina molt eficaç per ajudar a informar i promoure canvis”.

En la tria dels temes, ha tingut una mentalitat oberta per entrellaçar problemàtiques de països llunyans amb els mals que afecten la nostra pròpia societat. “N'hi ha que se centren en el terreny personal, com poden ser els trastorns alimentaris o l'adolescència en els projectes de Laia Abril i Abbie Trayler-Smith [exposen a la Biblioteca Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles i a l'FNAC Triangle, respectivament]. D'altres tenen una dimensió més global, com la migració o l'aigua. Hem optat tant per autors que es dediquen a investigar a fons les temàtiques, com és el cas de Balazs Gardi, que des de fa 10 anys està treballant sobre l'aigua [es pot veure a Roca Barcelona Gallery], com pels que exploren noves formes d'explicar històries a través de la imatge, per exemple Tomas van Houtryve, amb un projecte sobre l'ús de drones als conflictes durant la darrera dècada i toca temes com la privacitat, la vigilància i la guerra al món contemporani [a l'Arts Santa Mònica]”.

El mar dels cadàvers

Aquestes són algunes de les exposicions rellevants, però n'hi ha més. Tanya Habjouqa presenta al Palau Robert “una nova narrativa sobre Palestina que trenca amb els estereotips dels mitjans de comunicació i ens obre els ulls a un altre discurs sobre els palestins i la seva resistència a l'ocupació israeliana”, subratlla Murray. A l'Institut Français, Guillaume Herbaut furga en el desmembrament d'Ucraïna. Alessandro Vincenzi tracta amb humor un gran drama: el cruel maltractament del planeta. Una bellesa tràgica que llueix a l'Espai Fotogràfic Can Basté. I Guy Martin explora el poder creixent de Turquia a l'Orient Mitjà a través de la indústria de les telenovel·les. El seu treball omple les parets de The Folio Club.

Però per viure l'experiència de Docfield, no cal entrar en cap local tancat. L'espai públic és ple de picades d'ullet seves. Als finestrals de la façana principal del Museu Marítim, s'ha fet una intervenció espectacular que no passarà desapercebuda a cap vianant amb les fotografies de Francesco Zizola sobre la tragèdia del Mediterrani i les seves silencioses aigües que vetllen els cadàvers de milers de persones que només buscaven un futur millor.