Quatre cossos i un sol bitllet

Un thriller que seria molt còmic, si no fos perquè és història. Gerard Vàzquez no pot resistir-se a un cert humor negre. Acabada la Primera Guerra Mundial, el govern britànic va tenir la pensada d'homenatjar els soldats desconeguts, morts en les trinxeres i enterrats sense cap honor. Van desenterrar quatre cossos dels diferents fronts en què van combatre els soldats britànics i els van ajuntar en una cambra fosca. El general Wyatt, amb els ulls tapats, decidiria quin dels quatre (amb el fang a les costelles) seria l'elegit per ser enterrat amb tots els honors a l'abadia de Westminster, a Londres. Està plenament documentat el viatge d'aquest cos llançat al fang en vida i que a, partir de llavors, tindria tots els honors. Aquest desconegut serviria per recordar els vuit-cents mil britànics caiguts a les trinxeres. Uns mesos més tard d'aquest acte simbòlic, París també decidiria construir un lloc de referència sota l'Arc de Triomf, amb una flama que no s'apaga i una salutació que, encara ara, és recordada amb uniformes i música de marxa militar. L'obra es pot veure fins al 31 de maig al Teatre Gaudí de Barcelona i és la conseqüència de les sessions de ràdio teatre de l'any passat, impulsades per l'entitat Veus Humanes.

Gerard Vàzquez, que ja va fer una recreació històrica sobre la Segona Guerra Mundial, en què un pallasso accedia a actuar davant de Hitler el dia de l'aniversari del führer pensant si venjar els jueus dels camps d'extermini nazi a Uhhh! (TNC, 2005), s'endinsa en un altre capítol de la vergonya europea. La trobada dels quatre soldats, morts en combat un parell d'anys enrere, convertirà l'homenatge al soldat desconegut en un text antibel·licista. El dramaturg s'imagina que els difunts són capaços d'escoltar els vius. Veuen l'entrada del general Wyatt que els espectadors no seran capaços d'identificar. Els quatre soldats lluitaran, aparentment, per aconseguir l'únic bitllet de tornada del seu país.

Els actors (que alternen la cartellera amb la seva feina com a dobladors professionals) Eduard Doncos, Ramon Canals i Carles Pulido són els tres personatges a escena. Queda per descobrir com i qui representa el quart cos, que se situa dins d'una caixa, sota d'una bandera britànica. De fet, tots els esquelets estan dins de les caixes i els tres actors posen veu a l'esperit i a la discussió de tres persones, de mons molt diferents, que van morir per la mateixa raó estúpida d'una guerra que ells no van propiciar. El patriotisme queda en paper mullat quan el cos cau al fang i ja no recupera l'alè. Ramon Hernàndez codirigeix amb Vàzquez el muntatge. Ell, de fet, és l'ànima de Veus Humanes. Fa uns mesos, van voler celebrar el centenari de la Primera Guerra Mundial amb una sessió de ràdio teatre. Es tractava de Si us pregunten per què vam morir i estava basat en poemes per combatents de tots els bàndols. En quin to està escrita la peça? Per una banda, hi ha un aire inequívoc de reivindicació amb un tema realista. Per una altra, camina per la fantasia amb esperits que parlen i es comuniquen amb els vius. També hi ha un aire de comèdia negra, que no impedeix convocar l'emoció amb escenes de tensió dramàtica.