cultura

Banyoles prepara el monestir perquè sigui reclam cultural

Ampliaran el circuit de les visites guiades i s'hi faran, entre altres activitats, l'exposició de pessebres i concerts

A més de la famosa arqueta, també volen reivindicar el valor de la resta d'atractius del recinte

A la llarga, volen obrir el campanar a les visites guiades

El conveni subscrit recentment entre el Bisbat de Girona, la parròquia i l'Ajuntament de Banyoles sobre els usos del monestir de Sant Esteve obre la porta perquè s'aprofiti més el recinte des del punt de vista cultural i turístic. A part de la cèlebre arqueta, el seu contingut i també el mateix edifici són uns grans desconeguts, malgrat la rellevància que tenen.

Ampliació del circuit

Arran de la seva recuperació i restauració, des de fa uns mesos el reliquiari gòtic ja es pot veure en unes visites guiades que també inclouen el claustre. A curt termini, la intenció de l'Ajuntament és incorporar altres peces de valor a la sala de l'arqueta (ara s'hi estan fent unes obres d'adequació) i afegir al circuit la nau, un cop s'hi hagin tornat a instal·lar les peces –bàsicament, pictòriques– que li són pròpies. D'altra banda, s'obrirà un accés directe entre el claustre i l'església, que eviti haver de passar per la sagristia. Un cop dotat de més contingut, l'atractiu del monestir augmentarà i s'hi podran canalitzar més activitats.

Un dels nous usos ja s'ha concretat: el temple (que té l'activitat litúrgica limitada a la missa de Sant Martirià) serà la seu de la mostra de pessebres anual, que tradicionalment té d'escenari els locals parroquials de Santa Maria dels Turers. Aquesta utilitat la va proposar l'Associació de Pessebristes de Banyoles un cop comprovat que va ser un espai ideal per a la Biennal del pessebrisme català, que hi va tenir lloc l'últim Nadal. És probable –ha dit el regidor de cultura, Jordi Bosch Batlle– que també s'hi facin concerts, tot i que la nau s'hauria d'adaptar per millorar-ne l'acústica. Sant Esteve seria una alternativa a Santa Maria dels Turers, on actualment s'hi fan algunes actuacions. Més a llarg termini –hi afegeix el director dels museus de la ciutat, Lluís Figueras– es mirarà de condicionar l'accés al campanar, des d'on es té una panoràmica molt gran –i alhora inèdita– de la ciutat i de la rodalia.

El tracte

Segons el conveni, el Bisbat de Girona cedeix 25 anys l'ús d'alguns espais del monestir per a actes o activitats relacionats amb l'estudi, promoció i gaudi dels valors patrimonials, històrics, culturals i artístics del recinte, i perquè s'hi diguin a terme activitats culturals i cíviques. L'única limitació que s'hi fa constar és que tot allò que s'hi faci sigui “compatible i mai contrari” a la legislació, doctrina i principis de la fe catòlica. El tracte incideix especialment en les visites turístiques a la famosa arqueta.

En la cessió d'espais, també s'hi inclou l'església, el claustre, l'horta de l'abat, el pati tancat, la sala de l'arqueta, la sala de la banda de migdia del claustre, la sala dels pessebristes, la sagristia i el cancell o vestíbul.

S'hi han fet diverses obres en els últims anys

La nova etapa de les relacions entre el monestir i el municipi s'obre després que l'Ajuntament, la Diputació i el mateix Bisbat hagin fet, durant els últims, anys una inversió important en l'edifici. Primer es va reparar la coberta, ja que es van detectar uns degoters que estaven fent malbé diverses estructures i es corria el risc de despreniments. Posteriorment es va aplicar un tractament contra tèrmits i corcs per tal de salvar les peces artístiques de fusta i els bancs de la nau, una part dels quals havien quedat malmesos. Una dècada enrere ja s'havien fet treballs de rehabilitació i restauració importants.

Pintures de Marià Vayreda i escultures

Peces d'orfebreria, fragments escultòrics, pintures... en total, un centenar d'obres d'art pertanyen al monestir. Entre les que es tornaran a veure a les capelles de l'església destaquen unes pintures de Marià Vayreda. Només una part d'aquest fons es pot exhibir, i la resta, es guarda en un magatzem.

L'orgue original més antic de la demarcació

Sobre la porta principal, a la nau hi ha l'orgue conservat com era originalment més antic de les comarques de Girona. El va construir el 1758 Josep Boscà i va sobreviure a la destrucció d'esglésies durant la Guerra Civil Espanyola. La seva restauració es descarta, a curt termini, per motius econòmics.

El retaule de la Mare de Déu de l'Escala

Al presbiteri de l'església del monestir de Sant Esteve s'hi pot veure el retaule de la Mare de Déu de l'Escala. És originari del segle XV i la seva construcció s'atribueix al mestre Joan Antigó. Al centre del conjunt hi ha marededéu, feta d'alabastre i policromada. És originària del segle XIV.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia